Informatiu del Partit per Catalunya (PxCat)

ACTUALITAT

PARTIT PER CATALUNYA PxCat

► LA MAÑANA (Pàg.5 i 6) "OPINIÓN" 20/11/2008

Clot dels Aubins i la memòria històrica

El Partit per Catalunya (PxCat) condemnà l’àtac al monument que recordava els dotze religiosos afusellats a Cervera el 1936 (per comitès antifeixistes del band republicà). PxCat ha donat el suport moral a la Comunitat del Pares Carmelites i demana determinació dels governs de la ciutat i de la comarca per la recuperació del parc.

Molts cops hem demanat mà dura amb els incívics i la regulació per ordenança del incivisme. Estem molt habituats a les empastifades al mobiliari urbà, parets, senyals de trànsit, contenidors, etc... de la nostra ciutat.

Aquestes empastifades acostumen a portar la signatura de les JERC, Maulets i altres “grups” que apareixen i desapareixem segons el vent que bufa. Tots tenen en comú l’ús i abús de la paraula antifeixista.

Tant de bo aquest grup autoanomenat Milícia Catalana Antifeixista no el formin brètols (per qualificar-los d’alguna manera) de la nostra ciutat. Esperem que ben aviat els Mossos d’Esquadra facin una bona feina i portin els responsables (siguin qui siguin) davant de la justícia.

El nostre partit està fastiguejat de denunciar i exigir el compliment de les normes cíviques elementals. En canvi el govern de Cervera sembla que prima altres aspectes. Serà per interessos partidistes? Igual és que no en saben més! Esperem que la cohesió social que tant tenen en boca alguns, arribi algun dia. I no vull remena més la qüestió, ja que qui més parlen de la convivència, són els que més inciten a l’odi gratuït i sense sentit.

Tot i que la situació econòmica i social és complexa, bon Nadal i tant de bo el proper any sigui millor. Tot i que a la vista de qui ens governa serà difícil. Però no perdem l’optimisme.

Mateu Figuerola Niubó

Regidor de Cervera i President del Partit per Catalunya (PxCat)

► Carta President Partit per Catalunya (PxCat) 20/11/2008

La decadència educativa

L'educació a Catalunya ha anat degenerant en els últims anys fins a arribar a un nivell de fracàs , els últims informes, situaven Catalunya entre els últims llocs d'Europa i fins i tot d'Espanya, i el nivell de les universitats no està millor que el dels instituts.

Aquests resultats tenen molt a veure amb la nefasta gestió del sistema educatiu que ha fet el PSOE en les últimes dècades, i la sindicació de l'espai educatiu, on algunes associacions de mestres han arribat a la conclusió que l'educació els pertany, de tal manera que contínuament s'oposen al desenvolupament de possibles normes que suposin algun tipus de millora pràctica del sistema si això contravé algun dels seus infinits drets.

Aquests polítics socialistes que han portat l'educació al desastre, ara estan preparant la nova llei d'educació amb la complicitat de alguns grups de l'oposició com CiU; una llei que, una vegada més, està sent adaptada al gust dels sindicats, i morirà ofegada de progressisme com les anteriors i a mes a mes tampoc té possibilitats de canviar els vicis de base de la llei estatal de Madrid a la qual, obligadament, ha d'adaptar-se.

Al Partit per Catalunya (PxCat), creiem que no s'ha aprofitat la gran oportunitat que se li va brindar a la societat catalana d'aconseguir una educació general i eficient que ens podia haver portat a un esplendor econòmic. En lloc d'això, es van maldar a crear un sistema que acabava amb l'excel·lència i amb l'autoritat, i que apostava per l'equitat socialista de maig del 68; es a dir buscar una igualtat de tots en uns coneixements mínims. En èpoques de crisis econòmiques i de turbulències financeres com la qual estem sofrint, les societats menys desenvolupades acaben sent les més vulnerables (conseqüències inevitables a mitja-llarg termini d'un deficient nivell educatiu). Tot això és cortesia en aquest cas del gestors socialistes.

Partint de la sensatesa, PxCat defensarà en el seu programa una llei que defensi la qualitat de l'ensenyament, l'excel·lència i l'ambient d'estudi, i això no es pot fer d'altra manera que amb itineraris segons necessitats.

A més, caldria atorgar més poder a la figura del director; i ser més exigents amb el treballs dels mestres que està clar que últimament no han estat a l'altura, potser per falta de nivell, potser per falta de motivació. Com vulgui que sigui, a aquests se'ls hauria d'exigir mínims quant a resultats que, de moment, estan deixant bastant que desitjar. No pot ser tampoc que hi hagi tanta falta d'inversió a les escoles i tants barracons i en canvi moltes vegades sembla que el govern tiri els diners en informes sense sentit o excessius assessors. En educació, pilar bàsic de la nostra cultura i únic garant del progrés i benestar futur en tota societat, no podem permetre'ns més errors ni deixar que la desídia i la falta d'ambició tinguin lloc.

Mateu Figuerola Niubó

President del Partit per Catalunya (PxCat)

► e-Notícies "Política" 19/11/2008

El Govern oculta dades sobre immigració

Maragall evita especificar quins nouvinguts reben beques de menjador

El Govern ha aprovat una dotació de 117 milions d’euros en ajuts per al transport i el menjador escolar pel curs 2008-2009. Aquesta partida inclou els recursos necessaris per finançar el transport escolar i el menjador de tots aquells alumnes que han de ser escolaritzats en un centre escolar fora del seu municipi, a més de les beques menjador per als nens de famílies amb rendes més baixes i les despeses de gestió d’aquests serveis, dels quals se’n fan càrrec els Consells Comarcals.

En aquest sentit, durant la roda de premsa del Govern, el periodista d'El País va preguntar al conseller Maragall "quin percentatge dels alumnes que estan rebent les beques dels menjadors són immigrants?". El conseller d'Educació va respondre que "no li puc dir amb precisió en aquest moment" atès que "el concepte d'immigrant és un concepte incert".

Ernest Maragall va explicar que "el concepte de beques es fa a partir de la renda econòmica. És l'únic que crec que hem de considerar a l'hora de destinar-les", tot i assegurar que "és un percentatge per sota del que la immigració representa en el conjunt de la població".

El periodista, posteriorment, va tornar a formular la pregunta. Maragall va repetir que "no hi ha definició legal del que vol dir immigrant, el dia que vostè me la doni podrem parlar de xifres reals. No existeix aquest concepte que sigui possible de tractar en temes legals, procedimentals i estadístics".

El País lamenta en aquest sentit que "malgrat no tenir clar el concepte, Educació no va tenir objeccions fa tot just dos mesos a quantificar el nombre d'alumnes d'origen estranger escolaritzats aquest curs: 148.525. Sense tenir clar el concepte, el departament també ha decidit que parteix d'aquests immigrants siguin escolaritzats en aules només per a nouvinguts a Vic i Reus. Educació manté que les beques són per qui les necessita, sense mirar l'origen".

http://politica.e-noticies.cat/el-govern-oculta-dades-sobre-immigracio-23057.html#

► Carta opinió d'En Mateu Figuerola i Niubó, President del Partit per Catalunya (PxCat) - 14/11/2008

On son les casseroles?

Les ultimes morts de soldats espanyols en un atemptat suïcida a l’Afganistan ens porta a 88 militars espanyols morts en aquell país asiàtic. I arran de l’entrada a l’OTAN Espanya porta enviats prop de 72.000 militars a missions en quatre continents (Amèrica, Europa, Àfrica i Àsia). Son ja 148 els soldats morts i centenars també els ferits. Considerant apart que portem invertits mes de 3.500 milions d’euros per pagar aquestes operacions.

Jo hem pregunto on son els “zerolos”, els “bardem”, els “progres”, els “pacifistes” i tota la seva tropa cridant NO A LA GUERRA. I que s’han fet de les cassolades i les seves enganxines? Segur que ens diran, ara no toca. Qui mana (ZP) es fa dir progre, d’esquerra i pacifista.

Jo hem pregunto: Que pinta Espanya en tants conflictes? Com pot ser que un pacifista com el nostre president, que va fugir d’Iraq, mantingui aquest alt cost humà i econòmic? Cal que reconegui públicament que les nostres tropes estan en zones de guerra. Si reconeix això li serà mes fàcil trobar solucions per la seguretat dels soldats. El president parla de missions humanitàries. D’unes missions humanitàries a les que envia tropes armades i no pas a civils. Ell dirà que les armes son per defensar-se. Arribat el cas caldrà matar algú? O s’han de deixar matar?

A l’Afganistan s’hi troben tropes de 40 països que lluiten contra guerrilles organitzades militarment, l’ambient es bèlic i no pas unes colònies d’estiu. Caldria que la ministra Chacón, aquella que canvia els uniformes femenins, de les “soldades”, però que retalla les despeses en defensa, s’assabenti que la pau existeix quant es guanya la gerra. Dubto molt que a l’Afganistan puguem parlar de manteniment de la pau, en aquell país això ara no existeix. La ministra i ZP son els que ha de donar solució amb aquesta cruenta i llarga guerra. Donaran resposta? No ho crec. El retorn dels soldats espanyols dependrà del que digui l’amic de Zapatero, el president electe Obama (alies el “bronzejat” per Berlusconi).

Sembla que la demagògia barata ho justifica tot. Als Balcans deixaren que es matessin i no s’intervé en els conflictes de persecució de població a l’Àfrica. El mes trist que la gent callada i a casa. De fet, avui, molts es queden sense feina i els sindicats sembla que també s’han oblidat del que es sortir al carrer i del que es una vaga general. En aquest país hem vist vagues generals i manifestacions en situacions molt menys greus que l’actual situació laboral. Sols ens queda esperar i observar fins on arriba la hipocresia d’alguns.

Mateu Figuerola Niubó

President del Partit per Catalunya (PxCat)

► LA MAÑANA (Pàg.6) "OPINIÓN" 03/11/2008

Atropellaments a Lleida ciutat

Resulta cada dia mes perillós passejar per Lleida, o desplaçar-te amb el teu vehicle, a causa del excés de velocitat i tot tipus d'imprudències d'alguns conductors insensats. Aquesta minoria d'usuaris de la via pública posa en veritable perill la integritat física de la resta.

En els últims 4 - 6 anys hem experimentat un dramàtic augment d'accidents i atropellaments; en molts casos desgraciadament amb el més tràgic dels finals. Zones com passeig de Ronda, Rambla Ferran o la concorreguda zona d'oci nocturn Alfred Perenya són autèntics circuits de velocitat, on els infractors més immadurs gaudeixen cada vegada que surten airosos després d'un recorregut per aquests carrers a la velocitat de l'AVE. A aquest perill s'uneixi la contaminació acústica, gràcies a les discoteques mòbils que molts duen en els seus cotxes molestant o despertant als veïns. A més per si això fos poc, les màquines d'alguns incorporen un tub d'escapament modificat o no homologat que "realça" el ronroneix dels seus motors.

El carnet per punts i la nova legislació vial no s’estan aplicant bé, aquests articles vénen a dir que si algú condueix sota els efectes de l'alcohol, excedeix la velocitat, o va sense l'oportú carnet –que a Lleida són uns quants-, no és només un infractor sinó a més un delinqüent i, les penes, les multes i les privacions previstes poden dur a la presó.

És cert que es estan fent controls per a localitzar a aquest tipus de delinqüents, però sembla que no en el suficient nombre en vista dels resultats. L'afluència d'un sector de la població immigrant que no posseeix un carnet vàlid o que va pels carrers a velocitats temeràries, han agreujat i amplificat els problemes ja existents anteriorment. Faria manca de comminar al nou Intendent de la Guàrdia Urbana de Lleida (procedent dels Mossos d´Esquadra), Josep Ramon Ibarz i Almenara, que donés ordre d'intensificar el nombre i la freqüència dels controls destinats a intentar controlar la situació.

L'altra assignatura pendent és mes inversió en el paviment de les infrastructures vials, en elements dissuasius , bandes sonores, senyalització restrictiva més clara i visible, o passos per als vianants elevats que obliguin a moderar la velocitat i així ajudin a evitar els atropellaments.

De vegades, els governants, en exercici de la seva responsabilitat, han de portar a terme mesures contundents en be de la seguretat. Uns governants que deurien ser mes curosos a la hora de pujar-se el sou, quan a la ciutat de Lleida moltes vegades no es reuneixen les condiciones adequades en infrastructures. L'any passat se'l van pujar un 20 per cent i no se'n van avergonyir per exemple. Molts a Lleida ja estem cansats de les estratègies progressistes de mà tova; cosa en la que és docte el govern de la Paeria.

Partit per Catalunya (PxCat) – Lleida ciutat

► LA PAERIA de Cervera -Butlletí municipal d'informació- (Pàg 15) "L''OPINIÓ dels partits polítics" NOVEMBRE/2008 | Núm: 84

Cervera potencia els guetos

Cal dir prou a la permissivitat de l’equip de govern amb les irregularitats urbanístiques i cal dir “no” a la creació de guetos. Tothom coneix la problemàtica existent a Cervera per la no voluntat integradora de certs nouvinguts a la nostra ciutat. Un dels locals que més incidents i altercats ha provocat és el Bar Alejandria. Un bar que de forma directa dins del mateix local ha creat multitud d’incidents i de forma indirecta la seva selecta clientela a l’exterior del carrer Victòria. Un carrer que pateix desmesuradament la inadaptació i l’incivisme de certs grups de nouvinguts.

Ara resulta que la propietària (del local) del Bar Alejandria no renova el lloguer als actuals arrendataris del bar. Aquest fet, que hauria de ser una alegria per a la ciutat, serà tot el contrari. Aquest arrendatari ha llogat un altre local a l’avinguda del Mil·lenari de Catalunya (enfront del centre escolar Mossèn Josep Arques). Un local mancat dels requisits legals per ser un bar. Però com que aquest arrendatari ja sap que al govern de Cervera són uns titelles, ha tirat pel dret. Ha començat les obres (sense cap permís) i han hagut de ser els veïns els que s’han queixat al govern municipal. I el govern municipal en lloc de parar l’obra, s’ha limitat a posar una petita sanció (els cobra el doble del que costa el permís municipal si es demana correctament) i donar-los totes les facilitats (assessorament, etc..) per continuar l’obra. Uns miserables ingressos municipals prevalen al benestar veïnal i a la seguretat dels alumnes del CEIP Mossèn Josep Arques. És evident que aquest bar serà un cau de problemes, com està sent el Bar Alejandria. Amb l’agreujant que es troba davant d’un centre escolar. I amb la gravetat que molts establiments del mateix col·lectiu s’estan ubicant en aquella avinguda, tot ben proper de l’altre focus de problemes, l’oratori islàmic. Un oratori que sobrepassa en moltes ocasions el seu aforament legal.

Davant la passivitat i la incapacitat de governar de l’actual equip de govern, ens veiem obligats a promoure una manifestació en contra d’aquest bar. El Partit per Catalunya (PxCat) donarà tot el suport al veïnat i a l’AMPA del CEIP Mossèn Josep Arques.

Grup Municipal a l'Ajuntament de Cervera

► LA MAÑANA (Pàg.7) "OPINIÓN" 01/11/2008

Cervera potencia els guetos

Cal dir prou a la permissivitat de l’equip de govern amb les irregularitats urbanístiques i cal dir No a la creació de guetos. Per tothom es sabut, la problemàtica existent a Cervera, per la no voluntat integradora de certs nouvinguts a la nostra ciutat. Un dels locals que mes incidents i altercats a provocat és el Bar Alejandria. Un bar que de forma directa dins del propi local a creat multitud d’incidents i de forma indirecta la seva selecta clientela a l’exterior del Carrer Victòria. Un carrer que pateix desmesuradament la inadaptació e incivisme de certs grups de nouvinguts.

Ara resulta que la propietària (del local) del Bar Alejandria no renova el lloguer als actuals arrendataris del bar. Fet que tindria de ser una alegria per a la ciutat, doncs serà tot el contrari. Aquest arrendatari ha llogat un altre local a l’Avinguda Mil·lenari de Catalunya (enfront del centre escolar Mossèn Josep Arques). Un local mancat dels requisits legals per a ser un bar. Però com que aquest arrendatari ja sap que el govern de Cervera son uns titelles, ha tirat pel dret. A començat les obres (sense cap permís) i han tingut de ser els veïns que s’han queixat al govern municipal. I el govern municipal en lloc de parar l’obra, s’ha limitat a posar una petita sanció (els cobra el doble del que costa el permís municipal si es demana correctament) i donar-los totes les facilitats (assessorament, etc..) per continuar l’obra.

Uns miserables ingressos municipals, prevalen al benestar veïnal i a la seguretat dels alumnes del CEIP Mossèn Josep Arques. Es evident que aquest bar serà un cau de problemes, com esta sent el Bar Alejandria. Amb l’agreujant que es troba davant d’un centre escolar.

I amb la gravetat que molts establiments del mateix col·lectiu s’estan ubicant en aquella avinguda, tot ben proper de l’altre focus de problemes com es l’oratori islàmic. Un oratori que sobrepassa en moltes ocasions el seu aforament legal.

Davant la passivitat i incapacitat de governar de l’actual equip de govern, ens veiem obligats a promoure una manifestació en contra d’aquest bar.

Mateu Figuerola Niubó

President del PxCat

► Casa de la Vila (Núm 4; Pàg.26) "els grups municipals opinen"

El Reglament de Participació Ciutadana

L’Ajuntament acaba d’aprovar definitivament el Reglament de Participació Ciutadana amb el que tot això engloba. Ja hem vist com han convocat un procés participatiu en què els ciutadans podem dir la nostra sobre el que es pot fer del castell i el seu entorn. La proposta és positiva però trobem a faltar un procés semblant en temes com la construcció a la nostra ciutat de la presó i no trobar-nos el pacte fet entre el nostre Ajuntament i la Generalitat, en una obra que tanta polèmica va portar. Més recentment podríem haver participat tots els ciutadans en la decisió de pintar la Plaça de les Nacions sense Estat, una obra amb un cost prop dels 60.000 €, justament quan des de la Regidoria de Finances deien que ens hauríem d’estrènyer tots plegats el cinturó. A part dels diners que ha costat s’hagués pogut triar en quins colors es podria haver pintat la plaça, ja que creiem que el gran espai que ocupa així ho mereixia. Tampoc es va demanar l’opinió al Districte Centre, que de ben segur també hi haguessin volgut dir la seva. Parlant dels districtes, aquest Reglament també aprova dividir la ciutat en districtes, en què els seus representants fan de pont entre els veïns i l’Ajuntament, però varem poder comprovar en l’últim Consell de Participació Ciutadana que hi faltaven molts representants, fet que ens dóna a pensar que aquest Reglament deixa molt que desitjar. Entenem que la regidora hi té molta feina a fer si vol que el Reglament arribi a bon port.

Josep Maria Gili i Cabestany - Regidor a Tàrrega

► LA VEU DE LA SEGARRA (Pàg.6) "OPINIÓ" 31/10/2008

Llei de barris o calaix de sastre

La Llei de Barris, es per al Partit per Catalunya (PxCat), un dels pocs projectes positius impulsats pel govern tripartit que tenim a la Generalitat de Catalunya. La Llei de Barris té com a objectiu promoure la rehabilitació global de barris per evitar-ne la degradació, millorar les condicions dels ciutadans residents en aquestes àrees, i afavorir, d'aquesta manera, la cohesió social. Per aconseguir-ho, aquesta llei estableix la creació d'un fons econòmic a disposició dels ajuntaments que presentin projectes d'intervenció integral que tinguin com a objectiu la millora urbanística, social i econòmica dels barris.

Cervera va presentar al seu moment el seu projecte d’intervenció i fou acceptat amb un import de diners molt beneficiós pel nostre municipi. Tot i que any rere anys els projectes es retarden, es modifiquen constantment i cada cop s’assemblen menys al projecte inicial. I molts encara estan per iniciar-se.

Però el que ja vessa el got dels despropòsits, d’aquest govern municipal de Cervera (govern pentaparit), es que diners destinats al pressupost per fer actuacions aprovades per la Llei de Barris s’utilitzin per altres fins. Es a dir que quant falta diners per qualsevol tema, es treuen diners d’aquestes partides. En l’últim ple es tragueren d’aquestes partides de la llei de barris 52.500€ i no es el primer cop que l’ajuntament treu diners d’aquestes partides per pagar altres coses com pot ésser (cas últim ple) el Butlletí Paeria.

Resulta grotesc que sota l’excusa del retard en fer certs projectes, s’usin en altres coses aquests diners. Molts projectes no es que tinguin retard d’execució, es que encara no els han iniciat. Es de vergonya, que un govern tan nombrós com l’actual (5 partits i 8 regidors), no tinguin la capacitat d’engegar els projectes. Uns projectes, que pel pressupost redactat per ells mateixos, estaven dotats de partida pressupostaria. Però com que en aquest ajuntament tot es fa depresa i corrent, el pressupost presentat inicialment i el pressupost que es liquida al finalitzar l’any, no te cap similitud. Les modificacions pressupostaries son continues i moltes fruit de la mala previsió (això amb un alcalde i un segon tinent d’alcalde que porten un munt d’anys en els diferents governs de la Paeria de Cervera).

Mateu Figuerola Niubó

Regidor de Cervera i President del Partit per Catalunya (PxCat)

Partit per Catalunya - Lleida 29/10/2008

Atropellaments a Lleida ciutat

Partit per Catalunya (PxCat) – Lleida ciutat

► Partit per Catalunya - Tàrrega 29/10/2008

Les àrees canines (“pipican”) de Tàrrega son un cau de brossa,

per la deixadesa del govern

El Partit per Catalunya (PxCat) a traves del seu regidor a l’ajuntament de Tàrrega, demana a l’equip de govern i en especial al alcalde que adoptin mesures per solucionar la deixadesa en que es troben les àrees canines de la ciutat.

L’aspecte d’aquests espais es molt lamentable i no ajuda a que la ciutadania compleixi el Pla de Civisme endegat per l’ajuntament de Tàrrega. Cal recordar que l’ajuntament s’ompli molt la boca en publicitat d’aquest Pla de Civisme i el govern municipal no assumeix la seva part de responsabilitat.

Difícilment podem demanar al ciutadans civisme i encara menys un bon us de les instal·lacions (àrees canines) com es demana en el cartell que anuncia la instal·lació. Unes instal·lacions abandonades i sense cap mena de manteniment. La degradació arriba a tal nivell, que en una de les àrees sols i queda el cartell anunciador de la mateixa. Sembla que tota l’àrea verda d’esbarjo (anomenada del Reguer) sigui un “pipican” espaiós.

PxCat sempre a defensat el civisme i alhora defensa que les administracions facilitin la tasca. Per tot plegat demanem un arrengament immediat d’aquestes àrees canines abandonades. En especial l’area canina ubicada al Reguer i la que creua el Carrer Bellpuig.

Josep Maria Gili i Cabestany

Regidor de Tàrrega i vicepresident del Partit per Catalunya (PxCat)


Area canina creua Carrer Bellpuig	*Area canina creua Carrer Bellpuig*	Area canina al parc del Reguer

► Carta opinió d'En Mateu Figuerola i Niubó (President del Partit per Catalunya i regidor a Cervera)- Cervera 27/10/2008

Llei de barris o calaix de sastre

Mateu Figuerola Niubó

Regidor de Cervera i President del Partit per Catalunya (PxCat)

► EUROPA PRESS 5/10/2008

Un estudio advierte a la UE de que las cárceles se están convirtiendo en centro de reclutamiento fácil de islamistas.

Especialmente en países como España, donde el fenómeno de los imanes radicales es "prácticamente inexistente".

Los Gobiernos de la UE deberían prestar una "atención urgente" a la situación de las cárceles de sus países si quieren luchar contra el islamismo radical, ya que mientras el aumento de los controles de las autoridades sobre las mezquitas ha alejado a los 'reclutadores' de los templos religiosos, las prisiones se están convirtiendo en un lugar de fácil captación, debido a la mayor dificultad de control y a la "vulnerabilidad social" de los internos

Ésta es una de las principales conclusiones de un estudio elaborado por el King's College de London a petición de la Comisión Europea, que advierte a los países de la UE de que deberán dirigir sus esfuerzos al "gran motivo de preocupación" que suponen las cárceles, lugares "altamente propicios para la radicalización". El informe, titulado 'Reclutamiento y movilización para el movimiento militante islamista en Europa', ha sido elaborado a partir de un extenso trabajo de campo en Reino Unido, Francia y España.

En muchas ocasiones, explica el documento, la religión proporciona a los presos "una sensación de seguridad y les ofrece una posibilidad de romper con el pasado". Además, pueden encontrar en el Islam radical un "símbolo del desafío antisistema". De hecho, agrega, el número de conversiones al islamismo, tanto por parte de musulmanes no practicantes como por pertenecientes a otras confesiones, es "mucho más alto" que en el resto de la población.

La captación puede proceder de imanes radicales, que acceden a las cárceles porque aseguran proporcionar enseñanza religiosa y que son difíciles de detectar y controlar, ya que el Islam en sí es una confesión que no exige cualificaciones formales para sus líderes. Pero, además, los propios presos ejercen en muchas ocasiones de vínculos hacia la 'yihad', ya que en el caso de personas condenadas por delitos de terrorismo, su credibilidad y reputación "sobrepasa a cualquier predicador radical".

PRESOS DE NIVEL BAJO

Sin embargo, mientras las autoridades penitenciarias dedican "gran parte de los recursos" a vigilar a los presos más importantes, el sistema "no tiene capacidad para controlar las actividades de aquellos condenados por delitos menores". "Es precisamente esta segunda categoría de presos, aquellos que van a ser puestos en libertad en un periodo relativamente corto de tiempo, esto es, dos o tres años, los que merecerían una mayor atención", advierte el informe.

Según el King's College, las soluciones a corto plazo para atajar la radicalización de presos pasarían, además de por la colaboración con las principales autoridades islámicas para un mayor control de las personas que acceden a las prisiones, por "una fuerte inversión" en la formación de equipos capacitados para detectar la radicalización y el reclutamiento".

Esta tendencia, explica el informe, se suma a la dificultad de la captación desde las mezquitas y a la "pérdida de influencia" de los imanes radicales, que, además en países como España, no encuentran el caldo de cultivo necesario para que arraiguen sus discursos. De hecho, explica el documento, todos los entrevistados en España -islamistas, líderes religiosos y autoridades-- para la elaboración del informe aseguraron que el fenómeno de los imanes radicales es "insignificante o casi insólito" en el país.

La causa eside en que los imanes radicales principalmente dirigen sus arengas a las prácticamente inexistentes en España segunda y la tercera generación de musulmanes europeos, que muchas veces viven bajo un sentimiento de "alienación y exclusión", ya que no se sienten integrados en el país en el que nacieron, pero tampoco comparten las creencias de sus progenitores.

Así, mientras los imanes radicales han sido encarcelados o deportados en muchos países, las mezquitas cada vez se prestan menos a ser sus plataformas y hay legislaciones más duras contra la exaltación del terrorismo, el perfil del reclutador se ajusta ahora al del "activista" o la persona que se erige como líder de una célula pequeña con miembros unidos por vínculos familiares o de amistad.

Estas personas, explica el informe, pueden recurrir a las mezquitas para buscar a personas que sigan sus consignas, pero no se sirve de estos lugares para el adoctrinamiento, que cada vez más se realiza en pisos privados y lugares no vigilados.

Por otra parte, el informe advierte de que, en este entorno de mayor dificultad para el "reclutamiento abierto", la importancia de Internet como lugar de captación continuará creciendo, ya que es la herramienta más barata, anónima y global que existe para ello.

MEZQUITAS, LIBRERIAS Y ESCUELAS RADICALES

Teniendo en cuenta el panorama dibujado por el informe, sus autores recomiendan a los países de la UE que, además de controlar las cárceles, impidan la emergencia de lugares que sirvan de imán para los reclutadores, tales como mezquitas, librerías o escuelas radicales, a través de la "tolerancia cero". Esta política, agrega, deberá aplicarse también a organizaciones que defiendan un islamismo radical aunque sean puramente religiosas y no preconicen abiertamente la violencia y que, en ningún caso, deben ser aceptadas como "portavoces oficiales de la comunidad islámica".

Según el documento, todas estas medidas deberían ser puestas en marcha junto a otras de largo plazo, cuyos resultados pueden demorarse más pero que son "cruciales" para acabar con el apoyo al movimiento islamista. En concreto, explica, las principales comunidades musulmanas deben ser "revitalizadas y empoderadas", a través de incentivos políticos y económicos, y deberá "construirse o reconstruirse la confianza" con estas comunidades. "Los Gobiernos deben dejar claro que están de lado de la amplia mayoría decente que cumple la ley", afirma.

MADRID, 5 Oct. (EUROPA PRESS) -

http://www.europapress.es/nacional/noticia-estudio-advierte-ue-carceles-estan-convirtiendo-centro-reclutamiento-facil-islamistas-20081005114122.html

► Partit per Catalunya - Cervera 01/10/2008

Prou a la permissivitat de l’equip de govern amb les irregularitats urbanístiques i No a la creació de guetos.

Davant la pèrdua de raonament de l’equip de govern, ens veiem obligats a promoure una manifestació popular

Per tothom es sabut, la problemàtica existent a Cervera, per la no voluntat integradora de certs nouvinguts a la nostra ciutat. Un dels locals que mes incidents i altercats a provocat es el Bar Alejandria. Un bar que de forma directa dins del propi local a creat multitud d’incidents i de forma indirecta la seva selecta clientela a l’exterior del Carrer Victoria. Un carrer que pateix desmesuradament la inadaptació e incivisme de certs grups de nouvinguts.

Es evident que aquest bar serà un cau de problemes, com esta sent el Bar Alejandria. Amb l’agreujant que es troba davant d’un centre escolar. I amb la gravetat que molts establiments del mateix col·lectiu s’estan ubicant en aquella avinguda, tot ben proper de l’altre focus de problemes com es l’oratori islàmic. Un oratori que sobrepassa en moltes ocasions el seu aforament legal.

Davant la passivitat e incapacitat de governar de l’actual equip de govern, ens veiem obligats a promoure una manifestació en contra d’aquest bar. El Partit per Catalunya (PxCat) donarà tot el suport al veïnat i a l’AMPA del CEIP Mossèn Josep Arques.

Mateu Figuerola Niubó

Regidor de Cervera i President del Partit per Catalunya (PxCat)

► LA MAÑANA (Pàg.6) "OPINIÓN" 30/09/2008

► Nova Tàrrega 03/10/2008

► Comarques de Ponent i del Pirineu (Pàg.2) Núm: 217-1a quinzena octubre 2008

El castell de Tàrrega i el seu entorn

Com molt bé saben, s’acaba d’iniciar un procés participatiu, per decidir quin ús se’n pot fer del castell medieval de la nostra ciutat i el seu entorn.

El fet que hi puguin participar tots els ciutadans de la vila, és molt positiu, però crec que s’hauria pogut demanar opinió als ciutadans en altres actuacions que s’han dut a terme a casa nostra, com per exemple, quan ara fa poc, van decidir pintar la plaça de les nacions, una obra que ha costat a l’ajuntament prop de 60.000 euros en total.

Això quan des de la Regidoria de finances ens deien que ens hauríem d’estrènyer el cinturó tots plegats. Finalitzat aquest procés, haurem decidit entre tots, el que és fa a la zona del castell i sabrem com invertir-hi els diners.

En una comissió de participació ciutadana, on l’equip de govern ens va avançar que es volia condicionar la zona del castell, vaig preguntar, si els diners que s’hi invertirien, foren els guanyats amb la Societat Urbanística Municipal (SUMTA), com havia sentit en una reunió anterior, la resposta va ser SI.

Llavors, crec que s’hauria d’informar als ciutadans, que acabat el procés participatiu, haurem d’esperar que la SUMTA construeixi els pisos que ha de construir, vendre’ls, cosa difícil a partir d’ara, i amb els beneficis obtinguts, ara si, es podrà millorar l’entorn del castell, però molt em temo que això va per llarg.

Per aquesta raó no entenem la pressa que semblava tenia la Regidora de participació ciutadana, quan en principi només ens donava 15 dies per aportar la nostra idea, més quan, tots sabem que el castell fa segles que es troba en l’estat que està actualment.

Ara disposarem d’uns dos mesos per fer-ho. Som-hi tots plegats a aportar la nostra idea, però penseu que això va per llarg.

Josep M. Gili i Cabestany

REGIDOR A TÀRREGA I VICEPRESIDENT DEL PARTIT PER CATALUNYA

► LA VEU DE LA SEGARRA (Pàg.6) "OPINIÓ" 26/09/2008

CAÑABATE: LA RESPONSABILITAT DEL MENTIDER

El president del Partit per Catalunya publicà fa uns dies a “La Veu de la Segarra" una carta on denunciava la creixent situació d'inseguretat que experimenten els ciutadans d'aquest país. En Mateu Figuerola i Niubó deia així en veu alta el que tothom pensa, fent-se ressò d'un fet acreditat del qual els polítics professionals de tots els partits parlamentaris -que ara el neguen- en són els únics culpables, a saber: l'augment de la delinqüència vinculada a l'arribada massiva de milions d'immigrants il·legals. El Sr . Xavier Cañabate Llobet, coordinador d'Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV), responia el 19 de setembre en un to insultant i groller, tot acusant el Sr. Figuerola d'irresponsable, d'haver "vulnerat" el seu càrrec polític i algunes imputacions demagògiques similars que no vull reproduir aquí. Ens limitarem a respondre-l'hi i a demostrar l'absoluta falsedat de tots els arguments, sense excepció, emprats pel senyor Cañabate. Els lectors jutjaran llavors qui és l'irresponsable i en trauran, espero, les conseqüències per a les properes eleccions municipals.

Senyor Cañabate: encara que pugui haver-hi oscil·lacions puntuals en els percentatges de transgressions penals, fruit del treball sacrificat i de vegades heroic de les forces d'ordre públic, la tendència general del volum de delictes és a augmentar de forma paral·lela a les creixents onades incontrolades d'immigrants. Així, si vostè compara l'any 2005 amb l'any 2006, potser trobarà en un ítem concret alguna inflexió favorable a la seva patètica política d'imatge, però el que ha de fer és comparar les xifres de delinqüència abans i després del fenomen migratori. I aquí ho té vostè tot perdut, car el creixement global de la delinqüència, que és el que al capdavall ens importa, té un caràcter literalment esgarrifós. Perquè els nostres lectors es facin una idea del que està passant veritablement -front les mentides que dels polítics professionals o de dubtosos criminòlegs polititzats com ara el senyor Cañabate-, convé recordar que les presons es troben totalment desbordades per les detencions i que quan es construeix una nova presó no es pot buidar la vella, perquè només durant el temps transcorregut en aixecar-la, el sistema ja ha produït suficients malfactors per a ocupar-ne totes les cel·les. A efectes informar-se sobre les dades, li recomano la següent pàgina web: http://www.adecaf.com. Senyor Cañabate: si engarjolen persones, serà perquè han fet alguna cosa, oi? O es que tanquen la gent per riure's del senyor Saura? Així, com es pot tenir la barra de sostenir que el delicte decreix des que el seu amo mana, quan les presons estan literalment a punt de rebentar? Què li donen sota mà per ensarronar-nos?

D'altra banda, el 70% dels ingressos actuals als centres penitenciaris són d'immigrants, de manera que, sobre un percentatge total del 15% de població estrangera a Espanya, gairebé el 50% dels que rauen a les presons pertanyen a aquesta minoria, la qual cosa demostra que hi ha una relació directa entre immigració il·legal i delinqüència. Les creixents agressions que els funcionaris de presons hem de patir tenen a veure amb aquest fet, perquè no sols ingressen cada dia més delinqüents a mòduls ja atapeïts, sinó que el perfil del criminal ha canviat i ara hem de treballar amb gent extremadament violenta i perillosa, experta en l'ús d'armes automàtiques i capaç de matar sense cap mena de mirament. Sí, senyor Cañabate, aquests són els qui entren a les cases i que vostè diu que no existeixen, suposo que per a tranquil·litzar-nos. Perquè vostè sap que al carrer hi ha por i amb raó. Per això ens envien un presumpte criminòleg, a veure si ens enlluerna amb algun malabarisme fraudulent d'especialista en xifres (manipulades). Tanmateix, la realitat és tossuda i no té res a veure amb els contes de fades del senyor Saura. Els que resulten empresonats, tot i ser legió, no són, ni de bon tros, tots els qui delinqueixen. Hi ha una “xifra negra" de delictes que vostè, com a criminòleg, hauria de conèixer. O també la ignora?

Però tot això havia de passar. O es que algú s'esperava que els il·legals sense feina viurien de l'aire? Són al carrer i han de menjar, vestir i dormir. A més, per pagar-se el ritme de vida que la podrida societat de consum actual reclama a tothom qui vulgui “lligar", no tenen prou amb exhaurir ajuts socials finançats amb els impostos dels treballadors autòctons (per cert, els principals perjudicats per la pudenta política progre d'immigració), a més han de cometre tota mena de malifetes... Els responsables de tot plegat són, emperò, els qui fa anys que parlen de “portes obertes" i de “votar amb el cor", com ara la senyora Imma Mayol, que viu a la zona alta de Barcelona i educa els seus fills en un col·legi privat, curiosament sense immigrants. La coneix, aquesta venedora d'aire? Doncs és del seu partit, una organització suposadament d'esquerres però plena a vessar de burgesets que es creuen (Imma dixit) “l'encarnació de la democràcia"! En definitiva, la delinqüència augmenta a un ritme accelerat des de la invasió de les onades massives d'immigrants il·legals. Aquesta és la realitat. Que a vostè, els beneficiaris de la immigració, l'oligarquia catalana, o sia la dreta disfressada de progre, li paguin per mentir, és una altra cosa. No ens vingui a convèncer del que li han manat que digui alguns peixos grossos que comencen a sentir pànic davant la simple idea de perdre la cadira i la Visa Oro de la Generalitat.

I és cert, és totalment cert el que afirma en Mateu Figuerola, aquest treballador i home del poble, quan sosté que a tot el que està succeint ha estat la conseqüència necessària de la crisi de valors. Perquè quan el dictador Franco va morir hi havia a Espanya 10.000 reclusos a les presons. Aleshores, els criminòlegs van atribuir aquesta delinqüència a la pobresa i a la marginació. Era la teoria criminològica progre imperant llavors. Però, ¿què va passar quan el nivell de vida del país va augmentar durant els anys vuitanta? Doncs que la població tancada darrere unes reixes no va disminuir, sinó que va augmentar de manera accelerada. Enguany tenim 70.000 interns a les presons i li ben asseguro que el cens espanyol no s'ha multiplicat per 7 des de l'any 1975. Així, per a un creixement vegetatiu de la població d'un 20%, hi ha en proporció un 700% més de delinqüents identificats (si comptem els no identificats el lector podria morir de l'ensurt). Aquesta és la putrefacta obra de "govern" de polítics com el senyor Saura! Pel que fa a la relació entre la delinqüència i el consum d'estupefaents, és a dir, amb el sistema de valors hedonista -sexe, drogues i rock and roll- que els suposats progressistes defensen, és tan clara que fins i tot i ha llibres d'especialistes que la fonamenten. Li recomano, per exemple, Droga y delincuencia. Un acercamiento a la realidad, de José Manuel Otero-López. El Partit per Catalunya és la primera organització política que afronta el problema dels valors i que ha fet una proposta concreta per a superar la crisi. Abans d'afirmar que nosaltres només parlem i critiquem, el senyor Cañabate hauria d'evitar caure en el que ell mateix diu rebutjar i dedicar una mica de temps a llegir la nostra declaració programàtica. Li recomano, per tant, el que diuen les seves paraules: “perquè per ser un bon polític primer s'ha d'escoltar, reflexionar, contrastar i després proposar i al final, si s'escau, criticar...". Exactament el que vostè no fa.

Jaume Farrerons

Funcionari del Cos Tècnic d'Especialistes de la Generalitat de Catalunya

Secretari de Premsa, Formació, Estudis i Programes del Partit per Catalunya (PxCat)

President de l'Associació Democràtica Catalana de Funcionaris de Presons (ADECAF)

Maria Helena Tarrats

Criminòloga

► LA MAÑANA (Pàg.4-5) "OPINIÓN" 15/09/2008

La UGT i el problema de la immigració a Espanya

El sindicat groc UGT rebenta la proposta de reduir la immigració en el nostre país. El moment i la forma d’aquesta proposta era ja, en ella mateixa, bastant demagògica i tenia com a finalitat donar una “imatge” de canvi respecte de l’actual política d’immigració –un fenomen que la gent rebutja cada cop més, davant la indiferència dels polítics, que segueixen fent la seva- amb intencions clarament electoralistes.

Però ni això li han deixat fer al senyor Corbacho, qui, sembla ser, ha danyat els símbols que defineixen “allò políticament correcte”, l’única cosa veritablement prohibida en la vida pública encara que condueixi a la irracionalitat més absoluta, com és el cas. En efecte, admetre que cal reduir a zero les contractacions en origen equival a reconèixer que la immigració és un problema, i a més un problema que s’agreujarà amb la crisi. No admetre-ho equival, tanmateix, a preparar el terreny per a la catàstrofe en temes com ara l’atur, la seguretat ciutadana, els serveis socials, etc.

Monstres burocràtics

Ha estat sorprenent, emperò, que siguin els mateixos sindicats, i en especial UGT, la central de referència del PSOE, els qui hagin posat el crit al cel i al capdavall tombat aquesta tèbia mesura de sentit comú del Ministerio de Trabajo e Inmigración. Les centrals sindicals en general haurien d’afavorir els treballadors en conflicte amb el patró o les mesures del govern, però ja fa temps que això no passa a Espanya, on aquests monstres burocràtics finançats pel poder s’han convertit en meres terminals del procés neoliberal de destrucció de l’estat social i democràtic de dret engegat per la dreta i emparat per l’esquerra burgesa que controla des de d’alt l’espai polític obrer.

En el mateix sentit, com que els sindicats, meres agències de l’esquerra oligàrquica esmentada, havien utilitzat ja els seus locals, pagats amb les quotes i aportacions dels treballadors, com a dormitoris de la immigració il·legal, no és tan il·lògic que ara s’oposin a qualsevol mesura de restricció del tràfic de carn capitalista, malgrat que la presència de bosses d’immigrants perjudica greument el treball autòcton, cada cop més devaluat front la competència deslleial, és a dir, el dumping descarat, dels nouvinguts.

Refundar el moviment sindical

Davant d’aquesta realitat,a saber, la complicitat de l’esquerra i de les centrals majoritàries amb les polítiques liberals i dretanes de lliure circulació de la mà d’obra, que depaupera les classes ja més desafavorides de la societat nacional, el Partit per Catalunya reclama la urgència de refundar el moviment sindical des d’una perspectiva rabiosament patriòtica, obrerista i en defensa dels interessos dels treballadors autòctons.

Aquests no poden restar desprotegits en la catàstrofe social que ens ve a sobre perquè, simplement, representen la immensa majoria dels ciutadans i l’ànima de la nació. Però si han de confiar en UGT o CCOO, sàpiguen que els pocs llocs de treball que sobrevisquin els propers anys quedaran en mans de la mà d’obra barata, és a dir, dels immigrants, i que les centrals socialista i comunista no faran res per impedir-ho.

El Partit per Catalunya es compromet en canvi a impulsar una Coordinadora Sindical com a pas inicial envers una nova organització laboral en defensa dels drets del poble, traïts un cop més pels polítics i els sindicalistes al servei de l’oligarquia catalana.

En qualsevol cas, el primer que han de fer els perjudicats és donar-se de baixa d’UGT i Comissions. Davant d’això, el conseller d’interior Saura, en lloc d’afrontar amb coratge i realisme la situació i de buscar els orígens dels problemes, es justifica normalment amb gràfics intentant evadir la qüestió, com si els problemes desa