 |
Arxiu notes de premsa i cartes. AGOST 2008
|
|
|
► LA MAÑANA (Pàg.13) "COMARCAS" 22/08/2008 El PxCat critica el mal estado de algunas vías de Cervera El Partit per Catalunya (PxCat) a través de sus regidores en el Ayuntamiento de Cervera, han pedido al equipo de Govern y en especial al alcalde que adopten medidas por la seguridad de la fiesta de Aquelarre 2008, en la zona del callejón de las brujas y adyacentes.Según esta organización, "la entrada al callejón de las brujas subiendo del monumento a la Generalitat, presenta un aspecto lamentable de suciedad y dejadez. Todo junto supone un elevado peligro y riesgo a los viandantes". Por otra parte, también señalan que "el arco de la entrada del callejón de las brujas presenta un estado lamentable y añaden que es inadmisible que una calle tan emblemática se encuentre así". CERVERA L.M. ► LA VEU DE LA SEGARRA (Pàg.6) "OPINIÓ" 29/08/2008 El Carreró de les Bruixes i adjacents, un perill públic de cara a l'Aquelarre 2008, per la deixadessa del govern Accedir a la noticia textual: http://www.pxcat.com/informatiu/as/veusegarra290808.htm ► BONDIA (Pàg.11) "LA SEGARRA" 21/08/2008 Queixes per l’estat del carreró de les Bruixes Denuncien (PxCat) que les males herbes cobreixen les escales d’accés i que les deixalles omplen aquesta emblemàtica via de Cervera La brossa embruta el carreró més emblemàtic de Cervera i les males herbes en cobreixen l’accés. No en queda cap dubte fent un cop d’ull a les imatges de la dreta i així ho denuncien els regidors del Partit per Catalunya de la Paeria, que reclama a l’equip de govern municipal que hi actuï abans no se celebri l’Aquelarre. Davant aquesta situació, el paer en cap, Joan Valldaura, va admetre que el carreró està “una mica deixat” i va manifestar que el netejaran abans de la celebració de la festa més coneguda de la ciutat, que arrenca divendres que ve. Valldaura va atribuir el mal estat de la via al fet que actualment està tancat per les obres a Cal Codina i va reiterar que el consistori planteja una reforma integral de la zona un cop enllestits els treballs a finals d’octubre. L. C. Cervera ► Partit per Catalunya - Cervera 20/08/2008 El carreró de les bruixes i adjacents son un perill públic de cara al Aquelarre 2008, per la deixadesa del govern El Partit per Catalunya (PxCat) a traves dels seus regidors a l’ajuntament de Cervera, demanen a l’equip de govern i en especial al Paer en Cap que adoptin mesures per la seguretat de la festa de l’Aquelarre 2008, en la zona del carreró de les bruixes i adjacents. L’entrada al carreró de les bruixes pujant del monument a la Generalitat presenta un aspecte lamentable de brutícia i deixadesa. Tot plegat suposa un elevat perill i risc als vianants. Tal com es pot veure a la foto 1 adjunta. L’arc d’entrada al carreró de les bruixes presenta un aspecte lamentable. Es inadmissible que el carreró mes emblemàtic de Cervera si pugui permetre la col·locació d’aires acondicionats damunt del arc d’entrada i tolerar aquest estat de deixadesa amb pintades i altres. Tal com es pot veure a la foto 2 adjunta. I si seguim entrant al carrer, directament trobem un abocador. Tal com es pot veure a la foto 3 adjunta. Si ens col·loquem a l’entrada pel Carrer Sebolleria (al costat Plaça Major) doncs una forma de no netejar el carrer ha estat tancar-lo amb un tanca metàl·lica. Certament s’eviten els riscos, però no creiem pas que sigui la millor solució. Tal com es pot veure a la foto 4 adjunta. El mes greu, es que la casa (o el que en queda com es pot veure a la foto adjunta 4) que fa cantonada amb l’entrada al carreró de les bruixes i el carrer Sebolleria amenaça ruïna. En reiterades ocasions hem formulat preguntes, sobre aquesta casa (els dos últims cops en els plens del 25 de juliol i 29 de maig) i les respostes sempre han estat de donar llargues. Promeses d’informe tècnic i desprès s’obliden del dit. Suposem que el fet que la propietat d’aquesta casa sigui d’un familiar directe del govern, fa que es relaxin alhora de fer la seva feina. En canvi en altres cases en estat ruïnós l’actuació d’urbanisme no ha estat tant relaxada i escorredissa del problema. Desitgem que aquest Aquelarre no haguem de lamentar la inoperància del govern municipal. Si en uns dies el govern no actua, portarem l’assumpte d’aquesta casa al Jutjat per que investigui la no actuació de l’equip de govern. Mateu Figuerola Niubó Regidor de Cervera i President del Partit per Catalunya (PxCat)
► Partit per Catalunya - Oficina Nacional de Premsa 18/08/2008 ESTAT DE GUERRA CONTRA L’ISLAM La detenció a Holanda d’un nou membre de l’escamot suïcida que suposadament pretenia atemptar contra el metro de Barcelona ens recorda un cop més que, des de fa ja molt de temps, ens trobem en estat de guerra contra l’islam, que els conceptes guerra/pau ja no són ara els mateixos que al segle XX i que els nostres enemics s’aprofiten de la interessada relaxació de la classe política liberal (un acte de traïció pura i simple que permet els “guerrers” de la yihad traspassar sense gaire problemes les nostres fronteres), per massacrar la població europea, com va succeir a Madrid l’11 de març de 2004. Cal subratllar que Al Qaeda no és ETA, tot i que hi puguin col·laborar, sinó el braç armat de tot un continent espiritual, l’umma, que no deixa de créixer, amb milions de fanàtics disposats a suïcidar-se per Al·là i l’ordre de matar els infidels escrita negre sobre blanc en llur llibre sagrat, l’Alcorà? Recordem també que els nacionalistes catalans, pallassos sempre tan disposats a fer la comedieta patriòtica contra “Espanya”, van callar com uns covards quan es va detenir l’escamot islamista que volia perpetrar la carnisseria a Barcelona, la mateixa ciutat que, obeint les suggestions d’aquests polítics ara tan porucs i indignes, més es va mobilitzar contra la injusta guerra de l’Irak. Ja és la segona vegada que els islamistes van contra nosaltres, els catalans, i què n’han aprés els Montilla i companyia? El seu discurs i la seva manera de fer no canvia: adoptar, com ha afirmat recentment l’ajuntament de Barcelona, mesures contra la xenofòbia, és a dir, amenaçar el poble, com si enlloc de ser els nostres dirigents fossin els còmplices de l’invasor i els gestors de l’ocupació islàmica d’Europa. A què esperem, doncs, la gent del comú per a reaccionar? De res no han servit les actituds de tolerància i solidaritat envers els musulmans, de res no servirà en el futur tot el que fem per una pau que va morir fa ja quatre anys i mig al metro de la capital d’Espanya: l’islam vol guerra a Europa i quan més aviat ens n’adonem, més sang catalana podrem estalviar a les nostres famílies. Mesures d’excepció Partit per Catalunya entén que, davant una situació excepcional com és la guerra terrorista del segle XXI, cal que la legislació sigui modificada per adaptar-se a aquesta innegable realitat contemporània. Malgrat que no tots els qui entren al país en pateres o han creuat il·legalment les fronteres, ni tampoc tots els musulmans, són terroristes, el que sí és cert és que, barrejat amb la immigració il·legal, s’ha instal·lat a Catalunya , Espanya i Europa un autèntic exèrcit islàmic l’objectiu del qual és exterminar-nos, cosa que els seus dirigents i ideòlegs accepten obertament sense embuts. Tot i això, la vulneració de fronteres segueix estant tipificada com a falta administrativa amb una multa de 300 euros, un autèntic escàndol que demostra la desproporció existent entre la legalitat vigent i l’estat de guerra oberta que patim els ciutadans, totalment indefensos. I tot per culpa dels polítics corruptes i criminals que ens governen, incapaços de reaccionar front aquesta amenaça, de tan ocupats com estan important mà d’obra barata al servei del capitalisme que els financia i omplint-se les butxaques amb diner robat a l’erari públic. Per tant, demanem, abans que no sigui massa tard: 1/ declarar l’estat de guerra i impulsar el corresponent paquet de mesures d’excepció. 2/ tipificació com a delicte de l’entrada il·legal d’immigrants, amb pena d’expulsió immediata i impossibilitat de nacionalitzar-se mai més per als qui vulnerin la llei. 3/ detenció dels immigrants il·legals i llur concentració en camps especials sota règim militar a illes apartades i desertes fins a l’expulsió. 4/ il·legalització de l’islam actual quant ideologia terrorista i detenció/repatriació immediata dels àrabs immigrats, siguin legals o no, que persisteixin a promoure aquesta doctrina. En general, afirmem que els immigrants il·legals que delinqueixen no poden romandre a les presons civils perquè el cost que això suposa a la societat catalana, tant des del punt de vista econòmic com pel que fa a la seguretat nacional, ha esdevingut inassumible. Partit per Catalunya es compromet a implantar aquestes mesures amb caràcter d’urgència si rep el suport de la majoria del poble. Partit per Catalunya Oficina Nacional de Premsa ► elPeriódico.cat 15/08/2008 Extradit un membre del comando que volia atemptar a Barcelona Un equip d'agents del Cos Nacional de Policia van traslladar ahir des d'Holanda a Espanya el pakistanès Akeel Ur Rehman Abasi, un dels membres del comando de presumptes islamistes detinguts al barri del Raval per planejar un atemptat suïcida al metro de Barcelona el cap de setmana del 19 i 20 de gener. Abasi va escapar de l'operatiu policial --en què van ser detinguts vuit pakistanesos i dos indis-- perquè hores abans va abandonar Espanya en avió amb destí a Frankfurt, des d'on es va dirigir a Holanda. A la ciutat holandesa de Breda va ser arrestat el 15 de març a partir de les informacions rebudes des d'Espanya. CENTRE D'ESTRANGERS Al considerar que Abasi no pretenia cometre cap atemptat a Holanda, les autoritats d'aquell país el van declarar persona no grata i el van recloure en un centre de detenció d'estrangers a l'espera de deportar-lo al Pakistan. Allà es trobava quan al juny va ser detingut en compliment d'una ordre de recerca i captura internacional que va dictar el jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno, que l'acusa d'un delicte d'integració en organització terrorista. Segons el magistrat, Rehman Abasi s'havia dirigit a Alemanya, on presumptament anava a portar a terme una acció terrorista de caràcter suïcida.
EL PERIÓDICO ► LAVANGUARDIA.es 15/08/2008 Detenido un paquistaní en Holanda vinculado a la red islamista del Raval Aqueel Ur Rehman fue arrestado por una petición de la policía española mientras estaba recluido por su condición de indocumentado | Contaba con un permiso de estudiante, lo que le permitió viajar a España, Alemania y Holanda | Será trasladado a España si no rechaza la orden de extradición La policía holandesa ha detenido a petición de las autoridades españolas al paquistaní de 26 años Aqueel Ur Rehman Abbassi, sospechoso de pertenecer a un grupo terrorista que preparaba atentados en Barcelona. Según
informó el portavoz del Ministerio Fiscal en Amsterdam, Frankling Wattimena, el
paquistaní fue detenido anoche en el centro de detención de Vught (centro del
país), donde había sido recluido por su condición de "persona non grata" y
estaba a la espera de ser repatriado a Pakistán. Según el Ministerio Fiscal, el
presunto terrorista contaba con un permiso de estudiante por un periodo de
cuatro años, una documentación que le habría permitido viajar a España y
posteriormente a Alemania, donde según fuentes de la investigación española
tenía planeado llevar a cabo una acción suicida. Bruselas. (EFE) http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080606/53475315201.html ► Partit per Catalunya - Oficina Nacional de Premsa 11/08/2008 EXIGIMOS QUE PIDA PERDÓN Y RECTIFIQUE MONTILLA MILITÓ EN UN PROYECTO GENOCIDA CHINO Y DESHONRA A CATALUNYA CON SU OLÍMPICA INDIFERENCIA HACIA LA CRIMINALIDAD DEL RÉGIMEN DE PEKÍN El actual presidente de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, militó en una organización, el Partido de los Trabajadores de España, de ideología maoísta. Visto el alto cargo que ocupa en el sistema institucional catalán, conviene recordar que el maoísmo, en China, ha sido el responsable del exterminio de aproximadamente 65 millones de personas, un hecho reconocido por el Consejo de Europa que en enero de 2006 condenó los crímenes del comunismo, pese a la oposición explícita de los socialistas y, singularmente, del senador del PSC por Girona Lluís Maria de Puig. Después de su militancia en el PTE, Montilla pasó al PSUC, otro partido de observancia estalinista. En conjunto, el comunismo ha asesinado a unos 100 millones de personas, en muchos casos acusándolas de “fascistas”, lenguaje que los terroristas de ETA siguen utilizando y que, por tanto, pone en evidencia unos efectos criminales de esta ideología que llegan hasta la actualidad y derraman sangre en nuestro propio país, a pesar de que el presidente socialista Zapatero (que se autoproclama rojo) los considere meros “accidentes mortales” en un acto de relativización moral ofensivo para las víctimas. ÉL ESPECIALMENTE DEBERÍA CONDENAR EL COMUNISMO Y DISCULPARSE POR HABER PARTICIPADO EN ORGANIZACIONES QUE PROFESABAN DOCTRINAS TOTALITARIAS EN LA MISMA ÉPOCA EN QUE SE PERPETRABAN LAS ATROCIDADES El señor Montilla debería haberse disculpado ya por estos errores de juventud y arrepentirse públicamente de su pasado. Sin embargo, ha seguido la vergonzosa directriz adoptada por el grupo socialista del Parlamento europeo, que, como hemos dicho, obstruyó una moción de condena del comunismo e insiste en ignorar el tema en un acto de banalización que retrata moralmente para siempre a quienes, no obstante, y pese a la evidencia en contra, insisten en considerarse a sí mismos los progresistas de la política. La actual celebración de la olimpiada en Pekín sin referencia alguna a las víctimas del régimen chino y con el beneplácito de la Generalitat y del gobierno socialista español abunda en esta misma actitud de doble moral, hipocresía y manipulación que ya ostenta copiosos antecedentes. En efecto, recordemos que Montilla promovió el denominado Memorial Democràtic, un despropósito propagandístico del catalanisme d’esquerres con el fin de recordar a las represalias del franquismo, ignorando, por supuesto, las más de 8300 personas torturadas y asesinadas por la izquierda sólo en Cataluña, todo ello bajo el mandato de Lluís Companys y de todos los partidos que conforman el actual tripartito. No podemos esperar, en consecuencia, aunque desde aquí lo reclamamos, que se condene al gobierno chino, el cual mantiene sus referentes maoístas sin que nadie se rasgue las olímpicas vestiduras –contorsiones farisaicas que sí valieron para Sudáfrica- en nombre de los derechos humanos. ¿Cómo podrán, después de apoyar a Pekín, seguir hablando de memoria histórica? ¿Es que esa pauta de conducta, a saber, el recuerdo de los exterminados, sufre extraños lapsus en función de quienes sean las víctimas y/o los victimarios? Ya no sabemos si estamos tratando con personas o con bestias, tal es el cinismo y absoluto desprecio de los principios más elementales de la ética y la veracidad que manifiesta nuestra clase política. Como Partit per Catalunya, sólo podemos añadir, ante el indignante panorama de insensibilidades morales, que el gobierno tripartito carece de toda legitimidad democrática para hablar de derechos humanos y que seguiremos denunciando la falsía estructural de una pandilla de mentirosos profesionales con corbata que, en su conjunto, es cómplice del ensordecimiento, negación y burla del mayor genocidio de la historia. La simple presencia y perpetuación en el poder del señor Montilla deshonra a Cataluña y nos convence de que es necesaria la refundación del catalanismo desde fundamentos verdaderamente democráticos para que podamos seguir sintiéndonos orgullosos de ser ciudadanos catalanes, algo cada vez más dudoso viendo el tipo de tropa que apoyamos con nuestros propios votos sin ser, al parecer, demasiado conscientes de lo que hacemos. Partit per Catalunya Oficina Nacional de Premsa ► Partit per Catalunya - Oficina Nacional de Premsa 7/08/2008 LA IMPUNITAT DELS MALTRACTAMENTS A LES PRESONS CATALANES RESTA DEFINITIVAMENT DEMOSTRADA Esperançadorament, l' Informe anual del Síndic de Greuges Rafel Ribó reconeix enguany l'existència de tortura, de forma sistemàtica i endèmica, a les presons catalanes. És la primera vegada que una institució de la Generalitat té la valentia de subscriure el que ja havien afirmat els mateixos funcionaris (Adecaf, 1999) i que després fou ratificat pel Col·legi d'Advocats de Barcelona (2001), la Universitat Central de Barcelona (2000, 2003), Justícia i Pau (2002), Cristianisme i Justícia (2003), Cristians contra la Tortura Acat (2003) i el Consell d'Europa (2005, 2008) entre d'altres entitats de prestigi. Suposem que la intervenció de les institucions europees va provocar la justa indignació del Síndic i va decidir-lo a donar aquesta decisiva i històrica passa endavant. El més sorprenent, emperò, és la reacció de la Consellera de Justícia, la Honorable Montserrat Tura. En efecte, qui com a consellera d'Interior tanta determinació va mostrar a l'hora d'eradicar les tortures en el cos policial de la Generalitat, ha tingut ara la indecència de desafiar el Síndic, negar els fets i emparar-se per tapar-ho tot en la suposada "presumpció de veracitat dels funcionaris", els quals, és clar, per boca de llurs "sindicalistes", rebutgen no sols aquestes imputacions, sinó fins i tot, si cal, les sentències fermes . La consellera oblida que, arran dels fets del 1er de maig de 2004, on 200 carcellers fora de servei van entrar a la presó de Quatre Camins per torturar si més no 26 interns, la credibilitat dels funcionaris ha caigut sota mínims. El desembre de 2004, la mateixa Generalitat, amb l'anterior conseller Vallès, va reconèixer els mals tractes de Quatre Camins, però va arxivar la via disciplinària del cas (que resta obert emperò en via judicial) davant la impossibilitat de identificar-ne els culpables. Quin valor pot tenir així la presumpció de veracitat dels funcionaris després d'aquest escàndol corporativista d'encobriment massiu de delictes? L'única font de legitimitat del col·lectiu és el fet que foren els mateixos funcionaris, aplegats al voltant de l'associació professional Adecaf, els qui van donar el primer crit d'alarma l'any 1999, un avís que els polítics corruptes de l'oasi català no van voler escoltar.
Tura rima amb tortura La consellera Tura reclama informes que "demostrin" les tortures (¿no té el de desembre de 2004, elaborat pel mateix departament?), com si ella no en sabés res del tema. Però els informes li han arribat a dojo i ja fa anys que es nega a entrevistar-se amb els funcionaris que li demanen això que tant diu reclamar davant els periodistes: informació documentada i propostes concretes per a solucionar el problema. Aquests funcionaris legalistes, radicalment enfrontats als funcionaris corporativistes, no s'amaguen i ja l'any 2003 van demanar amb noms i cognoms al Parlament de Catalunya personar-se en compareixença pública davant la Comissió de Justícia de la cambra catalana per explicar com funciona la tortura a les nostres presons i per què es detecta aquesta "passivitat" de la resta del personal ( la immensa majoria del qual compleix la llei però té por de denunciar els abusos) que ha estat expressament subratllada pel Síndic. Doncs bé, el Parlament de Catalunya no va voler rebre els seus mateixos empleats públics de presons... Per què? Que ho expliquin! En canvi, la classe política, llevat d'IC-V, va a enviar representants oficials a la condecoració d'un funcionari i sindicalista processat dues vegades per mals tractes i sancionat per un d'aquests abusos. La senyora Tura menteix quan reclama proves objectives, en realitat coneix perfectament la realitat corporativista del medi carcerari i es limita a fer tot el possible per a ocultar-la, el mateix que la resta dels polítics i parlamentaris catalans, els quals ignoren només el que volen ignorar i fa força temps que escolliren recolzar el bàndol dels maltractadors a canvi de sucosos suports sindicals. En definitiva, arran dels esmentats fets a les presons de casa nostra, la classe política catalana ha perdut tota credibilitat en matèria de drets humans i està mancada d'autoritat moral per a acusar d'ultradretanistes, com fan descaradament, als qui la critiquem sense pietat. No es mereixen una altra cosa que menyspreu, aquests poca-vergonyes! Els nostres polítics són, d'ara endavant, i després del que han fet, per acció o omissió, i al llarg de molts anys, còmplices dels torturadors i, els agradi o no, ostenten la mateixa idiosincràsia moral fètida que els procuradors franquistes. Partit per Catalunya Oficina Nacional de Premsa ► Partit per Catalunya - Oficina Nacional de Premsa 2/08/2008 PARTIT PER CATALUNYA ES CENTRARÀ A SALT FENT SEVES LES RECLAMACIONS DELS TREBALLADORS Partit per Catalunya ha escollit Salt com a punt de partença per a la seva implantació a les comarques gironines. El motiu és que Salt ha esdevingut una ciutat tristament coneguda pels altíssims índex d'immigració incontrolada a Girona, la província d'Espanya que, d'altra banda, més castigada ha estat per l'esmentat fenomen. Actualment, arran d'aquests i altres motius, la situació resulta insostenible i cal un canvi enèrgic que reculli l'opinió generalitzada dels veïns en contra de l'actual política d'immigració i la mala gestió de l'ajuntament. La dreta neoliberal n'és culpable i l'esquerra socialcomunista còmplice Cap partit del consistori representa ja aquesta opinió majoritària malgrat els darrers intents de les formacions polítiques oficials d'introduir, de cara a la galeria, algunes mesures correctores, pures operacions d'imatge que arriben massa tard i que no tenen com a finalitat tallar de soca-rel el flux migratori, sinó sols maquillar el desastre provocat pels polítics i enganyar, una vegada més, els electors d'esquerres, les classes treballadores, principals perjudicats pel descarat tràfic de carn perpetrat per la dreta neoliberal amb el consentiment dels socialistes i de l'esquerra post comunista. Partit per Catalunya es l'única alternativa progressista a aquest estat de coses i la propera tardor farà la seva presentació a aquest municipi per a escoltar els veïns del poble i elaborar propostes concretes basades en llurs reivindicacions. Partit per CatalunyaOficina Nacional de Premsa ► Nota de premsa Partit per Catalunya (PxCat) 1/08/2008 Partit per Catalunya (PxCat) considera gravíssim la llibertat amb que es mouen i actuen els delinqüents sexuals De nou ens cal parlar d’aquest tema. Un tema que hem afrontat en diverses ocasions i per últim com en parlarem en una nota de premsa l’11 de juny d’aquest mateix any. Partit per Catalunya (PxCat) considera gravíssims, els últims fets ocorreguts a Lleida el passat dilluns, en que Dani PG va intentar violar a una noia lleidatana al carrer Nadal Meroles a la plaça del Clot, uns fets que posen en dubte el funcionament del sistema democràtic i responsabilitzem indirectament al govern socialista dels fets (del que ha passat i del que podia haver passat una autèntica tragèdia), per no haver pres les mesures adequades per impedir que una persona acusada de 18 violacions, anés al carrer solament havent complit 6 anys de condemna. El fet de ser menor de edat en el moment de cometre els delictes ocorreguts entre Lleida i Barcelona va ser un atenuant fet que no entenem de cap manera. No hem de oblidar tampoc que inclòs va cometre un delicte sexual a la presó abans de ser alliberat fet que no va impedir pas la seva alliberació. Abans de treure al carrer Daniel PG tant el Ministeri de justícia, com la presó i el Ministeri fiscal van coincidir en el perill del seu alliberament, però les seves queixes van ser inútils, i no van aconseguir una modificació legal que hagués impedit aquesta situació. Es hora ja de que els partits polítics amb representació al Congrés dels Diputats, es deixin de utopies i s'adonin de les responsabilitats de les seves decisions i de la maduresa que han de tenir en el seu comportament. Els diputats de Madrid han de veure que les polítiques de reinserció no poden ser aplicades a segons quins personatges acusats de violacions i assassinats sinó volem que els carrers s'acabin convertint -ja anem pel camí- en jungles en que els delictes sexuals i els assassinats son de lo mes habitual com passa en alguns països pocs desenvolupats. Fa poc també vam tindré la noticia de que un altre tristament cèlebre delinqüent el violador del eixample no va tardar mes que uns mesos per tornar a cometre un delicte sexual després de ser alliberat. No tenim bastant amb els delinqüents lliures que hi ha al carrer, com per anar traient als mes perillosos de les presons? Cap a on va aquesta societat ? El sistema legal es massa garantista amb els delinqüents que s'aprofiten de aquestes normes, i la societat aposta clarament per endurir les lleis, el pare de la nena Marí Luz va estar fa poc a Lleida recollint firmes per aconseguir la cadena perpetua i en un moment va recollir mes de 4000 firmes a favor dels canvis.
Comitè Executiu del Partit per Catalunya (PxCat)
© Copyright Partit per Catalunya (PxCat) - 2008 | Apartat de Correus 200 - 25200 Cervera (Lleida) | 800 x 600 píxels |
|||||||||
