► LA VEU DE LA SEGARRA (Pàg.6) "OPINIÓ" 31/10/2008 

Llei de barris o calaix de sastre

La Llei de Barris, es per al Partit per Catalunya (PxCat), un dels pocs projectes positius impulsats pel govern tripartit que tenim a la Generalitat de Catalunya. La Llei de Barris té com a objectiu promoure la rehabilitació global de barris per evitar-ne la degradació, millorar les condicions dels ciutadans residents en aquestes àrees, i afavorir, d'aquesta manera, la cohesió social. Per aconseguir-ho, aquesta llei estableix la creació d'un fons econòmic a disposició dels ajuntaments que presentin projectes d'intervenció integral que tinguin com a objectiu la millora urbanística, social i econòmica dels barris.

Cervera va presentar al seu moment el seu projecte d’intervenció i fou acceptat amb un import de diners molt beneficiós pel nostre municipi. Tot i que any rere anys els projectes es retarden, es modifiquen constantment i cada cop s’assemblen menys al projecte inicial. I molts encara estan per iniciar-se.

Però el que ja vessa el got dels despropòsits, d’aquest govern municipal de Cervera (govern pentaparit), es que diners destinats al pressupost per fer actuacions aprovades per la Llei de Barris s’utilitzin per altres fins. Es a dir que quant falta diners per qualsevol tema, es treuen diners d’aquestes partides. En l’últim ple es tragueren d’aquestes partides de la llei de barris 52.500€ i no es el primer cop que l’ajuntament treu diners d’aquestes partides per pagar altres coses com pot ésser (cas últim ple) el Butlletí Paeria.

Resulta grotesc que sota l’excusa del retard en fer certs projectes, s’usin en altres coses aquests diners. Molts projectes no es que tinguin retard d’execució, es que encara no els han iniciat. Es de vergonya, que un govern tan nombrós com l’actual (5 partits i 8 regidors), no tinguin la capacitat d’engegar els projectes. Uns projectes, que pel pressupost redactat per ells mateixos, estaven dotats de partida pressupostaria. Però com que en aquest ajuntament tot es fa depresa i corrent, el pressupost presentat inicialment i el pressupost que es liquida al finalitzar l’any, no te cap similitud. Les modificacions pressupostaries son continues i moltes fruit de la mala previsió (això amb un alcalde i un segon tinent d’alcalde que porten un munt d’anys en els diferents governs de la Paeria de Cervera).

Partit per Catalunya - Lleida 29/10/2008  

Atropellaments a Lleida ciutat

Les àrees canines (“pipican”) de Tàrrega son un cau de brossa,

per la deixadesa del govern

El Partit per Catalunya (PxCat) a traves del seu regidor a l’ajuntament de Tàrrega, demana a l’equip de govern i en especial al alcalde que adoptin mesures per solucionar la deixadesa en que es troben les àrees canines de la ciutat.

L’aspecte d’aquests espais es molt lamentable i no ajuda a que la ciutadania compleixi el Pla de Civisme endegat per l’ajuntament de Tàrrega. Cal recordar que l’ajuntament s’ompli molt la boca en publicitat d’aquest Pla de Civisme i el govern municipal no assumeix la seva part de responsabilitat.

Difícilment podem demanar al ciutadans civisme i encara menys un bon us de les instal·lacions (àrees canines) com es demana en el cartell que anuncia la instal·lació. Unes instal·lacions abandonades i sense cap mena de manteniment. La degradació arriba a tal nivell, que en una de les àrees sols i queda el cartell anunciador de la mateixa. Sembla que tota l’àrea verda d’esbarjo (anomenada del Reguer) sigui un “pipican” espaiós.

PxCat sempre a defensat el civisme i alhora defensa que les administracions facilitin la tasca. Per tot plegat demanem un arrengament immediat d’aquestes àrees canines abandonades. En especial l’area canina ubicada al Reguer i la que creua el Carrer Bellpuig.

► Carta opinió d'En Mateu Figuerola i Niubó (President del Partit per Catalunya i regidor a Cervera)- Cervera  27/10/2008   

Llei de barris o calaix de sastre

La Llei de Barris, es per al Partit per Catalunya (PxCat), un dels pocs projectes positius impulsats pel govern tripartit que tenim a la Generalitat de Catalunya. La Llei de Barris té com a objectiu promoure la rehabilitació global de barris per evitar-ne la degradació, millorar les condicions dels ciutadans residents en aquestes àrees, i afavorir, d'aquesta manera, la cohesió social. Per aconseguir-ho, aquesta llei estableix la creació d'un fons econòmic a disposició dels ajuntaments que presentin projectes d'intervenció integral que tinguin com a objectiu la millora urbanística, social i econòmica dels barris.

Cervera va presentar al seu moment el seu projecte d’intervenció i fou acceptat amb un import de diners molt beneficiós pel nostre municipi. Tot i que any rere anys els projectes es retarden, es modifiquen constantment i cada cop s’assemblen menys al projecte inicial. I molts encara estan per iniciar-se.

Però el que ja vessa el got dels despropòsits, d’aquest govern municipal de Cervera (govern pentaparit), es que diners destinats al pressupost per fer actuacions aprovades per la Llei de Barris s’utilitzin per altres fins. Es a dir que quant falta diners per qualsevol tema, es treuen diners d’aquestes partides. En l’últim ple es tragueren d’aquestes partides de la llei de barris 52.500€ i no es el primer cop que l’ajuntament treu diners d’aquestes partides per pagar altres coses com pot ésser (cas últim ple) el Butlletí Paeria.

Resulta grotesc que sota l’excusa del retard en fer certs projectes, s’usin en altres coses aquests diners. Molts projectes no es que tinguin retard d’execució, es que encara no els han iniciat. Es de vergonya, que un govern tan nombrós com l’actual (5 partits i 8 regidors), no tinguin la capacitat d’engegar els projectes. Uns projectes, que pel pressupost redactat per ells mateixos, estaven dotats de partida pressupostaria. Però com que en aquest ajuntament tot es fa depresa i corrent, el pressupost presentat inicialment i el pressupost que es liquida al finalitzar l’any, no te cap similitud. Les modificacions pressupostaries son continues i moltes fruit de la mala previsió (això amb un alcalde i un segon tinent d’alcalde que porten un munt d’anys en els diferents governs de la Paeria de Cervera).

Un estudio advierte a la UE de que las cárceles se están convirtiendo en centro de reclutamiento fácil de islamistas.

Especialmente en países como España, donde el fenómeno de los imanes radicales es "prácticamente inexistente".

   Los Gobiernos de la UE deberían prestar una "atención urgente" a la situación de las cárceles de sus países si quieren luchar contra el islamismo radical, ya que mientras el aumento de los controles de las autoridades sobre las mezquitas ha alejado a los 'reclutadores' de los templos religiosos, las prisiones se están convirtiendo en un lugar de fácil captación, debido a la mayor dificultad de control y a la "vulnerabilidad social" de los internos

   Ésta es una de las principales conclusiones de un estudio elaborado por el King's College de London a petición de la Comisión Europea, que advierte a los países de la UE de que deberán dirigir sus esfuerzos al "gran motivo de preocupación" que suponen las cárceles, lugares "altamente propicios para la radicalización". El informe, titulado 'Reclutamiento y movilización para el movimiento militante islamista en Europa', ha sido elaborado a partir de un extenso trabajo de campo en Reino Unido, Francia y España.

   En muchas ocasiones, explica el documento, la religión proporciona a los presos "una sensación de seguridad y les ofrece una posibilidad de romper con el pasado". Además, pueden encontrar en el Islam radical un "símbolo del desafío antisistema". De hecho, agrega, el número de conversiones al islamismo, tanto por parte de musulmanes no practicantes como por pertenecientes a otras confesiones, es "mucho más alto" que en el resto de la población.

   La captación puede proceder de imanes radicales, que acceden a las cárceles porque aseguran proporcionar enseñanza religiosa y que son difíciles de detectar y controlar, ya que el Islam en sí es una confesión que no exige cualificaciones formales para sus líderes. Pero, además, los propios presos ejercen en muchas ocasiones de vínculos hacia la 'yihad', ya que en el caso de personas condenadas por delitos de terrorismo, su credibilidad y reputación "sobrepasa a cualquier predicador radical".

PRESOS DE NIVEL BAJO

   Sin embargo, mientras las autoridades penitenciarias dedican "gran parte de los recursos" a vigilar a los presos más importantes, el sistema "no tiene capacidad para controlar las actividades de aquellos condenados por delitos menores". "Es precisamente esta segunda categoría de presos, aquellos que van a ser puestos en libertad en un periodo relativamente corto de tiempo, esto es, dos o tres años, los que merecerían una mayor atención", advierte el informe.

   Según el King's College, las soluciones a corto plazo para atajar la radicalización de presos pasarían, además de por la colaboración con las principales autoridades islámicas para un mayor control de las personas que acceden a las prisiones, por "una fuerte inversión" en la formación de equipos capacitados para detectar la radicalización y el reclutamiento".

   Esta tendencia, explica el informe, se suma a la dificultad de la captación desde las mezquitas y a la "pérdida de influencia" de los imanes radicales, que, además en países como España, no encuentran el caldo de cultivo necesario para que arraiguen sus discursos. De hecho, explica el documento, todos los entrevistados en España -islamistas, líderes religiosos y autoridades-- para la elaboración del informe aseguraron que el fenómeno de los imanes radicales es "insignificante o casi insólito" en el país.

   La causa eside en que los imanes radicales principalmente dirigen sus arengas a las prácticamente inexistentes en España segunda y la tercera generación de musulmanes europeos, que muchas veces viven bajo un sentimiento de "alienación y exclusión", ya que no se sienten integrados en el país en el que nacieron, pero tampoco comparten las creencias de sus progenitores.

   Así, mientras los imanes radicales han sido encarcelados o deportados en muchos países, las mezquitas cada vez se prestan menos a ser sus plataformas y hay legislaciones más duras contra la exaltación del terrorismo, el perfil del reclutador se ajusta ahora al del "activista" o la persona que se erige como líder de una célula pequeña con miembros unidos por vínculos familiares o de amistad.

   Estas personas, explica el informe, pueden recurrir a las mezquitas para buscar a personas que sigan sus consignas, pero no se sirve de estos lugares para el adoctrinamiento, que cada vez más se realiza en pisos privados y lugares no vigilados.

   Por otra parte, el informe advierte de que, en este entorno de mayor dificultad para el "reclutamiento abierto", la importancia de Internet como lugar de captación continuará creciendo, ya que es la herramienta más barata, anónima y global que existe para ello.

MEZQUITAS, LIBRERIAS Y ESCUELAS RADICALES

   Teniendo en cuenta el panorama dibujado por el informe, sus autores recomiendan a los países de la UE que, además de controlar las cárceles, impidan la emergencia de lugares que sirvan de imán para los reclutadores, tales como mezquitas, librerías o escuelas radicales, a través de la "tolerancia cero". Esta política, agrega, deberá aplicarse también a organizaciones que defiendan un islamismo radical aunque sean puramente religiosas y no preconicen abiertamente la violencia y que, en ningún caso, deben ser aceptadas como "portavoces oficiales de la comunidad islámica".

   Según el documento, todas estas medidas deberían ser puestas en marcha junto a otras de largo plazo, cuyos resultados pueden demorarse más pero que son "cruciales" para acabar con el apoyo al movimiento islamista. En concreto, explica, las principales comunidades musulmanas deben ser "revitalizadas y empoderadas", a través de incentivos políticos y económicos, y deberá "construirse o reconstruirse la confianza" con estas comunidades. "Los Gobiernos deben dejar claro que están de lado de la amplia mayoría decente que cumple la ley", afirma.

MADRID, 5 Oct. (EUROPA PRESS) -  

http://www.europapress.es/nacional/noticia-estudio-advierte-ue-carceles-estan-convirtiendo-centro-reclutamiento-facil-islamistas-20081005114122.html

Davant la pèrdua de raonament de l’equip de govern, ens veiem obligats a promoure una manifestació popular

Per tothom es sabut, la problemàtica existent a Cervera, per la no voluntat integradora de certs nouvinguts a la nostra ciutat. Un dels locals que mes incidents i altercats a provocat es el Bar Alejandria. Un bar que de forma directa dins del propi local a creat multitud d’incidents i de forma indirecta la seva selecta clientela a l’exterior del Carrer Victoria. Un carrer que pateix desmesuradament la inadaptació e incivisme de certs grups de nouvinguts.

Ara resulta que la propietària (del local) del Bar Alejandria no renova el lloguer als actuals arrendataris del bar. Fet que tindria de ser una alegria per a la ciutat, doncs serà tot el contrari. Aquest arrendatari ha llogat un altre local a l’Avinguda Mil·lenari de Catalunya (enfront del centre escolar Mossèn Josep Arques). Un local mancat dels requisits legals per a ser un bar. Però com que aquest arrendatari ja sap que el govern de Cervera son uns titelles, ha tirat pel dret. A començat les obres (sense cap permís) i han tingut de ser els veïns que s’han queixat al govern municipal. I el govern municipal en lloc de parar l’obra, s’ha limitat a posar una petita sanció (els cobra el doble del que costa el permís municipal si es demana correctament) i donar-los totes les facilitats (assessorament, etc..) per continuar l’obra. Uns miserables ingressos municipals, prevalen al benestar veïnal i a la seguretat dels alumnes del CEIP Mossèn Josep Arques.

Es evident que aquest bar serà un cau de problemes, com esta sent el Bar Alejandria. Amb l’agreujant que es troba davant d’un centre escolar. I amb la gravetat que molts establiments del mateix col·lectiu s’estan ubicant en aquella avinguda, tot ben proper de l’altre focus de problemes com es l’oratori islàmic. Un oratori que sobrepassa en moltes ocasions el seu aforament legal.

Davant la passivitat e incapacitat de governar de l’actual equip de govern, ens veiem obligats a promoure una manifestació en contra d’aquest bar. El Partit per Catalunya (PxCat) donarà tot el suport al veïnat i a l’AMPA del CEIP Mossèn Josep Arques.

L'educació a Catalunya ha anat degenerant en els últims anys fins a arribar a un nivell gairebé tercermundista, els últims informes sortits referent a això com l'Informe PISA (Programa per a l'Avaluació d'Estudiant Internacional) basat en l'avaluació d'alumnes de 56 països de l'OCDE, o l'informe Bofill, situaven Catalunya entre els últims llocs d'Europa i fins i tot d'Espanya, i el nivell de les universitats no està millor que el dels instituts. Solament apareix una universitat catalana entre els 200 primers llocs -la Universitat de Barcelona- i no precisament en un lloc d'honor sinó en el 190. Creiem des del Partit per Catalunya (PxCat) que ha arribat el moment de parlar clarament de la situació.

Aquests resultats tenen molt a veure amb la dolenta gestió del sistema educatiu que ha fet el PSOE en les últimes dècades. Entre les causes d'aquest artifici trobem el seu utopisme crònic, plasmat en exemples com la LOGSE (Llei Orgànica General del Sistema Educatiu) o la LOE( Llei Orgànica d'Educació) i la sindicació de l'espai educatiu, on algunes associacions de mestres han arribat a la conclusió que l'educació els pertany, de tal manera que contínuament s'oposen al desenvolupament de possibles normes que suposin algun tipus de millora pràctica del sistema si això contravé algun dels seus infinits drets.

Aquests polítics i grups sindicals que han fet de piròmans en l'educació ara volen fer de bombers amb la nova llei educativa catalana. Una llei que, una vegada més, està sent adaptada al gust dels sindicats, i sense possibilitats de canviar els vicis de base de la llei estatal de Madrid a la qual, obligadament, ha d'adaptar-se.

A PxCat, creiem que no s'ha aprofitat la gran oportunitat que se li va brindar a la societat catalana d'aconseguir una educació general i eficient. Un adequat tractament d'alguna cosa crucial per a qualsevol societat, com ho és el seu sistema educatiu, podria haver-nos acostat social i econòmicament al nivell dels països més desenvolupats d'occident. En lloc d'això, es van maldar a crear un sistema que acabava amb l'excel·lència i amb l'autoritat, i que apostava per l'equitat socialista de maig del 68; una equitat a la baixa, una igualtat en la ignorància. En èpoques de crisis econòmiques i de turbulències financeres com la qual estem sofrint, les societats menys desenvolupades acaben sent les més vulnerables (conseqüències inevitables a mitja-llarg termini d'un deficient nivell educatiu). Tot això és cortesia en aquest cas del gestors socialistes.

La LOGSE i la LOE són normes que no van tenir en compte en el seu contingut la disparitat d'interessos i necessitats entre els individus d'una societat. No es pot tractar igual el desigual. Davant del fracàs d'aquests textos, el PSOE sempre es justifica dient que no han tingut la suficient dotació econòmica. Però sabem que no és els diners el que falla, sinó les seves polítiques.

Amb caràcter urgent, s'han de portar a terme reformes en Educació, perquè no podem mantenir a tots els alumnes junts a classe fins als 16 anys; a molts abans cal donar-los sortida en la formació professional (sense oblidar la seva formació cultural general) i tampoc s'han d'oferir tantes facilitats per a passar de curs, com tampoc es pot tolerar amb tant aguant la indisciplina.

Un centre educatiu és un lloc d'estudi -i formació- per sobre de tot. No es tracta simplement d'un lloc on se socialitza gent.

Partint de la sensatesa, l'única opció que defensarem en el nostre programa és una llei que defensi la qualitat de l'ensenyament, l'excel·lència i l'ambient d'estudi, i això no es pot fer d'altra manera que amb itineraris segons necessitats. Que no discriminem a ningú no significa que no puguem exigir certs deures a determinats grups d'alumnes, si volem ser conseqüents en el nostre ímpetu per integrar en el sistema educatiu.

A més, caldria atorgar més poder a la figura del director . A vegades tenen les mans lligades per actuar pels compromisos adquirits amb la gent que els van elegir,  aquestes votacions en entorns tan tancats generen deutes difícils d'eludir. També està clar que els mestres últimament no han estat a l'altura, potser per falta de nivell, potser per falta de motivació. Com vulgui que sigui, a aquests se'ls hauria d'exigir mínims quant a resultats que, de moment, estan deixant bastant que desitjar. En educació, pilar bàsic de la nostra cultura i únic garant del progrés i benestar futur en tota societat, no podem permetre'ns més errors ni deixar que la desídia i la falta d'ambició tinguin lloc.

© Copyright Partit per Catalunya (PxCat) - 2008 | Apartat de Correus 200  - 25200 Cervera (Lleida) |             800 x 600 píxels