|
|
Arxiu notes de premsa i cartes. SETEMBRE 2008
|
|
► PARTIT PER CATALUNYA (PxCat) 30/09/2008
Partit per Catalunya (PxCat) ja ha posat a la venda el número 73.525 corresponent al sorteig de Nadal, de la loteria nacional.
Partit per
Catalunya (PxCat) posa a la vostra disposició el
número
73.525
del sorteig de Nadal, de la loteria nacional, que es
celebrarà el proper dia 22 de desembre d’enguany
(2008).
El podeu adquirir a través de les nostres
delegacions provincials o bé a la seu nacional de
Cervera, Carrer Punta del Biel, núm. 3 baixos, en
els horaris habituals de la seu nacional.
Si voleu fer els vostres encàrrec o podeu fer també
a través del tel.: 618724633.
Comitè Executiu del Partit per Catalunya
► LA MAÑANA (Pàg.6) "OPINIÓN" 30/09/2008
El castell de Tàrrega i el seu entorn
Com molt bé saben, s’acaba d’iniciar un procés participatiu, per decidir quin ús se’n pot fer del castell medieval de la nostra ciutat i el seu entorn.
El fet que hi puguin participar tots els ciutadans de la vila, és molt positiu, però crec que s’hauria pogut demanar opinió als ciutadans en altres actuacions que s’han dut a terme a casa nostra, com per exemple, quan ara fa poc, van decidir pintar la plaça de les nacions, una obra que ha costat a l’ajuntament prop de 60.000 euros en total.
Això quan des de la Regidoria de finances ens deien que ens hauríem d’estrènyer el cinturó tots plegats. Finalitzat aquest procés, haurem decidit entre tots, el que és fa a la zona del castell i sabrem com invertir-hi els diners.
En una comissió de participació ciutadana, on l’equip de govern ens va avançar que es volia condicionar la zona del castell, vaig preguntar, si els diners que s’hi invertirien, foren els guanyats amb la Societat Urbanística Municipal (SUMTA), com havia sentit en una reunió anterior, la resposta va ser SI.
Llavors, crec que s’hauria d’informar als ciutadans, que acabat el procés participatiu, haurem d’esperar que la SUMTA construeixi els pisos que ha de construir, vendre’ls, cosa difícil a partir d’ara, i amb els beneficis obtinguts, ara si, es podrà millorar l’entorn del castell, però molt em temo que això va per llarg.
Per aquesta raó no entenem la pressa que semblava tenia la Regidora de participació ciutadana, quan en principi només ens donava 15 dies per aportar la nostra idea, més quan, tots sabem que el castell fa segles que es troba en l’estat que està actualment.
Ara disposarem d’uns dos mesos per fer-ho. Som-hi tots plegats a aportar la nostra idea, però penseu que això va per llarg.
Josep M. Gili i Cabestany
REGIDOR A TÀRREGA I VICEPRESIDENT DEL PARTIT PER CATALUNYA
► LA VEU DE LA SEGARRA (Pàg.6) "OPINIÓ" 26/09/2008
CAÑABATE: LA RESPONSABILITAT DEL MENTIDER
El president del Partit per Catalunya publicà fa uns dies a “La Veu de la Segarra" una carta on denunciava la creixent situació d'inseguretat que experimenten els ciutadans d'aquest país. En Mateu Figuerola i Niubó deia així en veu alta el que tothom pensa, fent-se ressò d'un fet acreditat del qual els polítics professionals de tots els partits parlamentaris -que ara el neguen- en són els únics culpables, a saber: l'augment de la delinqüència vinculada a l'arribada massiva de milions d'immigrants il·legals. El Sr . Xavier Cañabate Llobet, coordinador d'Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV), responia el 19 de setembre en un to insultant i groller, tot acusant el Sr. Figuerola d'irresponsable, d'haver "vulnerat" el seu càrrec polític i algunes imputacions demagògiques similars que no vull reproduir aquí. Ens limitarem a respondre-l'hi i a demostrar l'absoluta falsedat de tots els arguments, sense excepció, emprats pel senyor Cañabate. Els lectors jutjaran llavors qui és l'irresponsable i en trauran, espero, les conseqüències per a les properes eleccions municipals.
Senyor Cañabate: encara que pugui haver-hi oscil·lacions puntuals en els percentatges de transgressions penals, fruit del treball sacrificat i de vegades heroic de les forces d'ordre públic, la tendència general del volum de delictes és a augmentar de forma paral·lela a les creixents onades incontrolades d'immigrants. Així, si vostè compara l'any 2005 amb l'any 2006, potser trobarà en un ítem concret alguna inflexió favorable a la seva patètica política d'imatge, però el que ha de fer és comparar les xifres de delinqüència abans i després del fenomen migratori. I aquí ho té vostè tot perdut, car el creixement global de la delinqüència, que és el que al capdavall ens importa, té un caràcter literalment esgarrifós. Perquè els nostres lectors es facin una idea del que està passant veritablement -front les mentides que dels polítics professionals o de dubtosos criminòlegs polititzats com ara el senyor Cañabate-, convé recordar que les presons es troben totalment desbordades per les detencions i que quan es construeix una nova presó no es pot buidar la vella, perquè només durant el temps transcorregut en aixecar-la, el sistema ja ha produït suficients malfactors per a ocupar-ne totes les cel·les. A efectes informar-se sobre les dades, li recomano la següent pàgina web: http://www.adecaf.com. Senyor Cañabate: si engarjolen persones, serà perquè han fet alguna cosa, oi? O es que tanquen la gent per riure's del senyor Saura? Així, com es pot tenir la barra de sostenir que el delicte decreix des que el seu amo mana, quan les presons estan literalment a punt de rebentar? Què li donen sota mà per ensarronar-nos?
D'altra banda, el 70% dels ingressos actuals als centres penitenciaris són d'immigrants, de manera que, sobre un percentatge total del 15% de població estrangera a Espanya, gairebé el 50% dels que rauen a les presons pertanyen a aquesta minoria, la qual cosa demostra que hi ha una relació directa entre immigració il·legal i delinqüència. Les creixents agressions que els funcionaris de presons hem de patir tenen a veure amb aquest fet, perquè no sols ingressen cada dia més delinqüents a mòduls ja atapeïts, sinó que el perfil del criminal ha canviat i ara hem de treballar amb gent extremadament violenta i perillosa, experta en l'ús d'armes automàtiques i capaç de matar sense cap mena de mirament. Sí, senyor Cañabate, aquests són els qui entren a les cases i que vostè diu que no existeixen, suposo que per a tranquil·litzar-nos. Perquè vostè sap que al carrer hi ha por i amb raó. Per això ens envien un presumpte criminòleg, a veure si ens enlluerna amb algun malabarisme fraudulent d'especialista en xifres (manipulades). Tanmateix, la realitat és tossuda i no té res a veure amb els contes de fades del senyor Saura. Els que resulten empresonats, tot i ser legió, no són, ni de bon tros, tots els qui delinqueixen. Hi ha una “xifra negra" de delictes que vostè, com a criminòleg, hauria de conèixer. O també la ignora?
Però tot això havia de passar. O es que algú s'esperava que els il·legals sense feina viurien de l'aire? Són al carrer i han de menjar, vestir i dormir. A més, per pagar-se el ritme de vida que la podrida societat de consum actual reclama a tothom qui vulgui “lligar", no tenen prou amb exhaurir ajuts socials finançats amb els impostos dels treballadors autòctons (per cert, els principals perjudicats per la pudenta política progre d'immigració), a més han de cometre tota mena de malifetes... Els responsables de tot plegat són, emperò, els qui fa anys que parlen de “portes obertes" i de “votar amb el cor", com ara la senyora Imma Mayol, que viu a la zona alta de Barcelona i educa els seus fills en un col·legi privat, curiosament sense immigrants. La coneix, aquesta venedora d'aire? Doncs és del seu partit, una organització suposadament d'esquerres però plena a vessar de burgesets que es creuen (Imma dixit) “l'encarnació de la democràcia"! En definitiva, la delinqüència augmenta a un ritme accelerat des de la invasió de les onades massives d'immigrants il·legals. Aquesta és la realitat. Que a vostè, els beneficiaris de la immigració, l'oligarquia catalana, o sia la dreta disfressada de progre, li paguin per mentir, és una altra cosa. No ens vingui a convèncer del que li han manat que digui alguns peixos grossos que comencen a sentir pànic davant la simple idea de perdre la cadira i la Visa Oro de la Generalitat.
I és cert, és totalment cert el que afirma en Mateu Figuerola, aquest treballador i home del poble, quan sosté que a tot el que està succeint ha estat la conseqüència necessària de la crisi de valors. Perquè quan el dictador Franco va morir hi havia a Espanya 10.000 reclusos a les presons. Aleshores, els criminòlegs van atribuir aquesta delinqüència a la pobresa i a la marginació. Era la teoria criminològica progre imperant llavors. Però, ¿què va passar quan el nivell de vida del país va augmentar durant els anys vuitanta? Doncs que la població tancada darrere unes reixes no va disminuir, sinó que va augmentar de manera accelerada. Enguany tenim 70.000 interns a les presons i li ben asseguro que el cens espanyol no s'ha multiplicat per 7 des de l'any 1975. Així, per a un creixement vegetatiu de la població d'un 20%, hi ha en proporció un 700% més de delinqüents identificats (si comptem els no identificats el lector podria morir de l'ensurt). Aquesta és la putrefacta obra de "govern" de polítics com el senyor Saura! Pel que fa a la relació entre la delinqüència i el consum d'estupefaents, és a dir, amb el sistema de valors hedonista -sexe, drogues i rock and roll- que els suposats progressistes defensen, és tan clara que fins i tot i ha llibres d'especialistes que la fonamenten. Li recomano, per exemple, Droga y delincuencia. Un acercamiento a la realidad, de José Manuel Otero-López. El Partit per Catalunya és la primera organització política que afronta el problema dels valors i que ha fet una proposta concreta per a superar la crisi. Abans d'afirmar que nosaltres només parlem i critiquem, el senyor Cañabate hauria d'evitar caure en el que ell mateix diu rebutjar i dedicar una mica de temps a llegir la nostra declaració programàtica. Li recomano, per tant, el que diuen les seves paraules: “perquè per ser un bon polític primer s'ha d'escoltar, reflexionar, contrastar i després proposar i al final, si s'escau, criticar...". Exactament el que vostè no fa.
Jaume Farrerons
Funcionari del Cos Tècnic d'Especialistes de la Generalitat de Catalunya
Secretari de Premsa, Formació, Estudis i Programes del Partit per Catalunya (PxCat)
President de l'Associació Democràtica Catalana de Funcionaris de Presons (ADECAF)
Maria Helena Tarrats
Criminòloga
► LA MAÑANA (Pàg.4-5) "OPINIÓN" 15/09/2008
La UGT i el problema de la immigració a Espanya
El sindicat groc UGT rebenta la proposta de reduir la immigració en el nostre país. El moment i la forma d’aquesta proposta era ja, en ella mateixa, bastant demagògica i tenia com a finalitat donar una “imatge” de canvi respecte de l’actual política d’immigració –un fenomen que la gent rebutja cada cop més, davant la indiferència dels polítics, que segueixen fent la seva- amb intencions clarament electoralistes.
Però ni això li han deixat fer al senyor Corbacho, qui, sembla ser, ha danyat els símbols que defineixen “allò políticament correcte”, l’única cosa veritablement prohibida en la vida pública encara que condueixi a la irracionalitat més absoluta, com és el cas. En efecte, admetre que cal reduir a zero les contractacions en origen equival a reconèixer que la immigració és un problema, i a més un problema que s’agreujarà amb la crisi. No admetre-ho equival, tanmateix, a preparar el terreny per a la catàstrofe en temes com ara l’atur, la seguretat ciutadana, els serveis socials, etc.
Monstres burocràtics
Ha estat sorprenent, emperò, que siguin els mateixos sindicats, i en especial UGT, la central de referència del PSOE, els qui hagin posat el crit al cel i al capdavall tombat aquesta tèbia mesura de sentit comú del Ministerio de Trabajo e Inmigración. Les centrals sindicals en general haurien d’afavorir els treballadors en conflicte amb el patró o les mesures del govern, però ja fa temps que això no passa a Espanya, on aquests monstres burocràtics finançats pel poder s’han convertit en meres terminals del procés neoliberal de destrucció de l’estat social i democràtic de dret engegat per la dreta i emparat per l’esquerra burgesa que controla des de d’alt l’espai polític obrer.
En el mateix sentit, com que els sindicats, meres agències de l’esquerra oligàrquica esmentada, havien utilitzat ja els seus locals, pagats amb les quotes i aportacions dels treballadors, com a dormitoris de la immigració il·legal, no és tan il·lògic que ara s’oposin a qualsevol mesura de restricció del tràfic de carn capitalista, malgrat que la presència de bosses d’immigrants perjudica greument el treball autòcton, cada cop més devaluat front la competència deslleial, és a dir, el dumping descarat, dels nouvinguts.
Refundar el moviment sindical
Davant d’aquesta realitat,a saber, la complicitat de l’esquerra i de les centrals majoritàries amb les polítiques liberals i dretanes de lliure circulació de la mà d’obra, que depaupera les classes ja més desafavorides de la societat nacional, el Partit per Catalunya reclama la urgència de refundar el moviment sindical des d’una perspectiva rabiosament patriòtica, obrerista i en defensa dels interessos dels treballadors autòctons.
Aquests no poden restar desprotegits en la catàstrofe social que ens ve a sobre perquè, simplement, representen la immensa majoria dels ciutadans i l’ànima de la nació. Però si han de confiar en UGT o CCOO, sàpiguen que els pocs llocs de treball que sobrevisquin els propers anys quedaran en mans de la mà d’obra barata, és a dir, dels immigrants, i que les centrals socialista i comunista no faran res per impedir-ho.
El Partit per Catalunya es compromet en canvi a impulsar una Coordinadora Sindical com a pas inicial envers una nova organització laboral en defensa dels drets del poble, traïts un cop més pels polítics i els sindicalistes al servei de l’oligarquia catalana.
En qualsevol cas, el primer que han de fer els perjudicats és donar-se de baixa d’UGT i Comissions. Davant d’això, el conseller d’interior Saura, en lloc d’afrontar amb coratge i realisme la situació i de buscar els orígens dels problemes, es justifica normalment amb gràfics intentant evadir la qüestió, com si els problemes desaparegueren si no s’afronten clarament.
Uns problemes que amb l’actual crisis econòmica (o com el govern vulgui dir-li) i l’atur galopant aniran en augment. L’absència d’ingressos econòmics aboca malauradament a que delinqueixi més gent.
Política nefasta
Perquè hem arribat a aquest desbarajust? Creiem que per una política d’immigració absolutament nefasta de l’esquerra d’aquest país, solament els Estat Units d’Amèrica ha rebut tanta gent, i no és que estiguem en contra de que vingui gent d’altres països, però s’ha de fer amb una mica de seny, sino és evident que es cola gent molt honesta però també el pitjor de cada país, quelcom ha passat i continuarà passant multiplicat si l’esquerra continua més anys, ja que semblen viure en un altre món, es creuen que per obrir fronteres els problemes de la humanitat se solucionaran i és més aviat el contrari.
Dins les urbanitzacions, amb seguretat, en que viuen molts dels nostres dirigents polítics pot ser es veu tot d’un altre manera. També creiem que una de les causes del augment de la delinqüència es poden veure en què vivim en una societat sense bons valors, valors com l’educació, el treball o la honestedat han deixat pas al consumisme i l’hedonisme (el consum de cocaïna per exemple és el més alt del món) i el gamberrisme sobretot a les escoles i als carrers.
I evidentment quant no hi ha una estabilitat social, el camí normal és la delinqüència i la decadència econòmica del país.
Hem passat del franquisme i el dogmatisme religiós a Can Pistraus, i creiem que l’ideal seria una societat democràtica i amb llibertat, però també amb uns valors universals, com són la seguretat, l’ordre, l’educació, el respecte, que no són de cap religió ni règim com alguns ens volen fer creure, sinó de qualsevol estat que vulgui viure amb un mínim de sentit comú.
Mateu Figuerola Niubó
PRESIDENT DEL PARTIT PER CATALUNYA (PXCAT)
► Partit per Catalunya - Oficina Nacional de Premsa 9/09/2008
EL SINDICAT GROC UGT REBENTA LA PROPOSTA DE REDUIR LA IMMIGRACIÓ
El moment i la forma d’aquesta proposta era ja, en ella mateixa, bastant demagògica i tenia com a finalitat donar una “imatge” de canvi respecte de l’actual política d’immigració –un fenomen que la gent rebutja cada cop més, davant la indiferència dels polítics, que segueixen fent la seva- amb intencions clarament electoralistes. Però ni això li han deixat fer al senyor Corbacho, qui, sembla ser, ha danyat els símbols que defineixen “allò políticament correcte”, l’única cosa veritablement prohibida en la vida pública encara que condueixi a la irracionalitat més absoluta, com és el cas. En efecte, admetre que cal reduir a zero les contractacions en origen equival a reconèixer que la immigració és un problema, i a més un problema que s’agreujarà amb la crisi. No admetre-ho equival, tanmateix, a preparar el terreny per a la catàstrofe en temes com ara l’atur, la seguretat ciutadana, els serveis socials, etc.
Ha estat sorprenent, emperò, que siguin els mateixos sindicats, i en especial UGT, la central de referència del PSOE, els qui hagin posat el crit al cel i al capdavall tombat aquesta tèbia mesura de sentit comú del Ministerio de Trabajo e Inmigración. Les centrals sindicals en general haurien d’afavorir els treballadors en conflicte amb el patró o les mesures del govern, però ja fa temps que això no passa a Espanya, on aquests monstres burocràtics finançats pel poder s’han convertit en meres terminals del procés neoliberal de destrucció de l’estat social i democràtic de dret engegat per la dreta i emparat per l’esquerra burgesa que controla des de d’alt l’espai polític obrer. En el mateix sentit, com que els sindicats, meres agències de l’esquerra oligàrquica esmentada, havien utilitzat ja els seus locals, pagats amb les quotes i aportacions dels treballadors, com a dormitoris de la immigració il·legal, no és tan il·lògic que ara s’oposin a qualsevol mesura de restricció del tràfic de carn capitalista, malgrat que la presència de bosses d’immigrants perjudica greument el treball autòcton, cada cop més devaluat front la competència deslleial, és a dir, el dumping descarat, dels nouvinguts.
Necessitat d’un sindicat de treballadors nacionals
Davant d’aquesta realitat, a saber, la complicitat de l’esquerra i de les centrals majoritàries amb les polítiques liberals i dretanes de lliure circulació de la mà d’obra, que depaupera les classes ja més desafavorides de la societat nacional, el Partit per Catalunya reclama la urgència de refundar el moviment sindical des d’una perspectiva rabiosament patriòtica, obrerista i en defensa dels interessos dels treballadors autòctons. Aquests no poden restar desprotegits en la catàstrofe social que se’ns ve a sobre perquè, simplement, representen la immensa majoria dels ciutadans i l’ànima de la nació. Però si han de confiar en UGT o CCOO, sàpiguen que els pocs llocs de treball que sobrevisquin els propers anys quedaran en mans de la mà d’obra barata, és a dir, dels immigrants, i que les centrals socialista i comunista no faran res per a impedir-ho.
El Partit per Catalunya es compromet en canvi a impulsar una Coordinadora Sindical com a pas inicial envers una nova organització laboral en defensa dels drets del poble, traïts un cop més pels polítics i els sindicalistes al servei de l’oligarquia catalana.
En qualsevol cas, el primer que han de fer els perjudicats és donar-se de baixa d’UGT i Comissions.
Partit per Catalunya
Oficina Nacional de Premsa
► LA MAÑANA (Pàg.9) "COMARCAS" 9/09/2008
PxCat acusa a ERC de ensuciar Cervera con carteles
CERVERA ■
La formación Partit per Catalunya (PxCat), que tiene dos concejales en el ayuntamiento de Cervera, denunció ayer la “empastifada” que, según explican en un comunicado, realizaron las JERC en el mobiliario urbano de la ciudad pegando carteles y adhesivos.Partit per Catalunya (PxCat) también denuncia que ERC “se negó” a la elaboración de una ordenanza de incivismo en Cervera, motivo por el cual, acusa a los republicanos de “cómplices”.
L.M
► LA MAÑANA (Pàg.25) "SOCIEDAD" 9/09/2008
Batalla campal en Lleida entre chicas integrantes de bandas latinas
|
Una treintena de personas protagonizan una multitudinaria pelea en el párquing del Camp d’Esports |
Una joven resulta herida y denuncia a su agresora, a la que intentan localizar los agentes de la Guardia Urbana |
■ LLEIDA
Tres dotaciones de la Guardia Urbana de Lleida y de los Mossos d’Esquadra acudieron a las 19.19 horas de ayer al aparcamiento del Camp d’Esports de la capital del Segrià después de que una llamada anónima informara de que se estaba desplegando una pelea monumental entre una treintena de menores integrantes de bandas latinas. Al llegar los agentes divisaron cómo una menor de 13 años estaba totalmente magullada como consecuencia de una brutal agresión.
Tras realizar las primeras averiguaciones comprobaron que se trataba de dos bandas latinas enfrentadas y compuestas principalmente por chicas menores de edad. Bandas que se hacen llamar las Queens (reinas).
Una ambulancia se trasladó hasta el aparcamiento del Camp d’Esports, allí se le practicaron las primeras curas y fue trasladada hasta el hospital Universitari Arnau de Vilanova.
Mientras la Urbana intentó detener a la presunta agresora. En un primer momento retuvieron a un joven latinoamericano al cual únicamente identificaron después de que la víctima asegurara que la culpable de la paliza era una joven, quizás de nacionalidad brasileña.
La agredida presentó la correspondiente denuncia en la comisaría de los Mossos d’Esquadra.
Al cierre de la edición de este rotativo no se había practicado ninguna detención. Una de las últimas peleas entre bandas latinas disputadas en Lleida tuvo lugar a mediados del pasado mes de mayo. En esa ocasión la batalla campal tuvo lugar en el Clot de les Granotes y los participantes de la pelea eran medio centenar de jóvenes.
Las primeras averiguaciones de la Guardia Urbana les llevó a constatar que las bandas rivales eran los autollamados Trinitarios compuestos por jóvenes de origen dominicano y Sicarias de procedencia colombiana.
Fruto de las investigaciones de la policía municipal, quedaron identificadas cuatro menores de edad y trasladados hasta la comisaría de los Mossos d’Esquadra donde se les tomó declaración y al no haber alcanzado la mayoría de edad quedaron bajo la tutela de sus progenitores.
Los agentes de la Urbana comprobaron cómo dos de los jóvenes identificados, un chico y una chica, presentaban lesiones de consideración fruto de la multitud de golpes que les habían propinado. Acto seguido se llamó a una ambulancia, la cual se dirigió hasta el lugar para trasladar a los jóvenes hasta el Hospital Universitari Arnau de Vilanova.
En aquella ocasión algunos de los lesionados confesaron a los agentes que no tenían intención de denunciar los hechos por miedo.
A.L.C.► Partit per Catalunya - Cervera 8/09/2008
El Partit per Catalunya (PxCat) a Cervera demana als regidors d’ERC d’aquest ajuntament que neteixin l’emmerdada feta per les JERC
L’equip de govern de Cervera còmplice d’incivisme
Davant de l’empastifada de les JERC en cartells i adhesius que embruten el mobiliari urbà de Cervera i senyalitzacions, podem dir que el pentapartit cerverí es còmplice d’incivisme, ja que al començament de l’actual legislatura (setembre 2007) s’oposaren a l’elaboració d’una ordenança municipal que sanciones als incivics. Cal recordar que el pentapartit el formen el PP, PSC-PSOE, INSE, SIF i ERC.
El Partit per Catalunya (PxCat) entén ara la negativa a regular aquest tema per part dels regidors d’ERC. En Juli Salvador Lago (regidor d’educació i cultura) i en Jaume Garravé (regidor d’Urbanisme i habitatge i medi ambient).
Els regidors del Partit per Catalunya (PxCat) no ens cansarem de demanar una normativa severa per a la gent embruti les façanes, mobiliari urbà, senyals de tràfic, etc.
Es lamentable que l’actual govern a apart de no voler sancionar (es que tindria que estrenar sancions amb la JERC?) tampoc neteixin el que embruten alguns de la ciutat. Per aquesta raó el Partit per Catalunya (PxCat) a Cervera, demana públicament que els dos regidors d’ERC a Cervera retirin els cartells i adhesius (enganxines) col·locats en mobiliari urbà (cabines telèfon, quadres de serveis, etc.) i senyals de circulació de Cervera.
Malauradament es un fet que es repeteix periòdicament i sempre son els mateixos els que embruten el mobiliari urbà. I el govern de Cervera no sanciona i no te cap interès en regular el tema.
Mateu Figuerola Niubó
Regidor a Cervera i President del Partit per Catalunya (PxCat)
|
Fotografies que reflecteixen el que expressa aquesta nota |
||
|
|
|
|
► LA MAÑANA (Pàg.4) "OPINIÓN" 6/09/2008
Inseguretat ciutadana a l’alça
Vivim en una societat cada vegada mes insegura els atracs a pisos, negocis o masies està augmentant a la velocitat de la llum i ningú amb un mínim de realisme pot contradir això.
Davant d’això, el conseller d’interior Saura, enlloc d’afrontar amb coratge i realisme la situació i de buscar els orígens dels problemes, es justifica normalment amb gràfics intentant evadir la qüestió, com si els problemes desapareixeran si no s'afronten clarament. Uns problemes que amb l’actual crisis econòmica (o com el govern vulgui dir-li) i l’atur galopant aniran en augment. L’absència d’ingressos econòmics aboca malauradament a que delinqueixi mes gent.
Perquè hem arribat a aquest desbarajust ? Creiem que per una política d’immigració absolutament nefasta de l’esquerra d’aquest país, solament els Estat Units d’Amèrica ha rebut tanta gent, i no es que estiguem en contra de que vingui gent d’altres països, però es te que fer amb una mica de seny, sinó es evident que es cola gent molt honesta però també lo pitjor de cada país, quelcom ha passat i continuarà passant multiplicat si l'esquerra continua mes anys, ja que semblen viure en un altre món, es creuen que per obrir fronteres els problemes de la humanitat se solucionaran i es mes aviat el contrari. Dins les urbanitzacions, amb seguretat, en que viuen molts dels nostres dirigents polítics a lo millor es veu tot d'un altre manera.
També creiem que una de les causes de el augment de la delinqüència es poden veure en que vivim en una societat sense bons valors, valors com la educació, el treball o la honestedat han deixat pas al consumisme i l'hedonisme (el consum de cocaïna per exemple es el mes alt del món) i el gamberrisme sobretot a les escoles i als carrers. I evidentment quant no hi ha una estabilitat social, el camí normal es la delinqüència i la decadència econòmica del país.
Hem passat del franquisme i el dogmatisme religiós a Can Pistraus, i creiem que l’ideal seria una societat democràtica i amb llibertat, però també amb uns valors universals, com son la seguretat, l'ordre, l’educació, el respecte, que no son de cap religió ni règim com alguns ens volen fer creure, sinó de qualsevol estat que vulgui viure amb un mínim de sentit comú.
Mateu Figuerola Niubó
President del Partit per Catalunya (PxCat)
► Expansión.com "opinión" 5/09/2008
¿Guardan silencio CCOO y UGT ante la crisis económica?
En diversas organizaciones sindicales, sociales, y hasta en el Partido Popular, se acusa a CCOO y UGT de no responder con suficiente contundencia al Gobierno ante la crisis económica.
El 20 de junio de
2002 los sindicatos CCOO y UGT hicieron una huelga general en
toda España contra la reforma de la protección por desempleo
que quería hacer el Gobierno del Partido Popular para recortar
el gasto en este capítulo de la política social. Entonces, la
economía crecía un 2,7%, en tasa interanual, creaba cerca de
400.000 empleos anuales, había 2.092.600 parados, según la
Encuesta de Población Activa (EPA), con una tasa del 11,20%.
Seis años más tarde, España se acerca a la recesión económica,
y el paro crece en 600.000 personas anuales, con una tasa
cercana al 11%, pero los dos grandes sindicatos han decidido
encauzar sus reclamaciones a través del diálogo social que
mantienen con el Gobierno del PSOE.
Esta es la paradójica situación que, en opinión de
organizaciones sindicales y sociales de diversos sectores, se
está produciendo con la actitud de CCOO y UGT. Hasta el punto
de que el secretario de Acción Sindical de USO, José Vía,
considera necesaria la convocatoria de una huelga general “si
el desempleo supera los tres millones de personas. No podemos
volver a las cifras de paro de pasado”, dice Vía, para el que
CCOO y UGT “padecen el cambio climático porque no hacen nada
ante lo que debería ser un otoño caliente para el Gobierno”.
La respuesta de su homólogo de UGT, Toni Ferrer, es inmediata.
“Si USO cree que hace falta una huelga general contra el
Gobierno que la convoque, que la sociedad española ya ha
demostrado que es capaz de reaccionar contra las agresiones
sociales. Nosotros [UGT y CCOO] hemos respondido en el pasado
con movilizaciones contra las medidas regresivas”, como la
citada reforma del desemplo del PP. Precisamente, un
representante popular con larga experiencia en la política
laboral recalca que “si nosotros estruviéramos en el Gobierno,
los sindicatos harían una oposición mucho más contundente”. En
especial, destaca que “el análisis de CCOO [sobre la crisis
económica] es más riguroso, pero, en cambio, es un clamor la
falta de crítica de UGT [organización socialista] al
Gobierno”.
“El diálogo social no es la solución a todos los problemas,
pero con ello [el Ejecutivo, la patronal y los sindicatos]
lanzamos un mensaje de confianza a la sociedad para hacer
frente a la crisis”, dice Fernando Lazcano, responsable de
Comunicación de CCOO.
¿Por qué entienden las diversas organizaciones consultadas que
las dos grandes centrales no están reaccionando con dureza a
la política económica del Gobierno? “UGT y CCOO mantienen el
silencio de los corderos por las cuantiosas subvenciones
públicas que reciben”, dice Pedro Mezquida, presidente del
sindicato de profesionales autónomos Asnepa, con 160.000
socios en toda España. Esta organización, como la asociación
independiente de transportistas autónomos (Auita) recuerda que
ambos sindicatos se opusieron a la huelga que los
transportistas por carretera hicieron antes del verano por el
encarecimiento del combustible. “Junto con el Gobierno, la
secaron a bofetadas”, dice Mezquida.
También es verdad que UPTA, la organización de autónomos de
UGT, apoyó el conflicto. En cualquier caso, Lazcano responde
que acusar a los dos grandes sindicatos, como también sostiene
USO, de ser el “pesebre” del Gobierno por recibir
subvenciones oficiales “no tiene ninguna seriedad
intelectual”, y Ferrer apunta que equivale a decir que también
se han beneficiado del “oro de Moscú”, con el que la República
pagó la ayuda a Stalin durante la Guerra Civil.
Según el Boletín Oficial del Estado, CCOO y UGT son las
organizaciones sociales, incluyendo la patronal CEOE, que más
dinero reciben del Gobierno central porque son las más
representativas. Ambas organizaciones han percibido este año
7,2 millones de euros cada una por el número de delegados
sindicales y por su presencia en distintas instituciones
oficiales. Junto a ello, el Gobierno otorgó el año pasado a
UGT 150 millones de euros en pago por su patrimonio histórico
incautado por el régimen franquista. Suma con la que el
sindicato devolvió al ICO la deuda de la cooperativa de
viviendas PSV. El PSOE tiene un compromiso con CCOO de
compensarle por ello en esta legislatura.
Sin embargo, las fuentes empresariales consultadas por
EXPANSIÓN piensan que CCOO y UGT “no van a hacer nada contra
el Gobierno, porque, para sorpresa de los mismos sindicatos,
el presidente, José Luis Rodríguez Zapatero, ya les ha
prometido que no va a tomar ninguna medida de calado sin su
respaldo. Por lo tanto, el Ejecutivo no va a hacer las
reformas que se necesitan”.
Partido Popular
“Zapatero defiende los pactos
de calderilla”
En el Partido Popular sostienen que la posición del Gobierno
respecto a la crisis económica “es no hacer nada y cuando lo
hace, alcanza unos acuerdos de calderilla con la patronal y
los sindicatos, que es lo que ocurrió la legislatura pasada en
el mercado de trabajo y en la Seguridad Social”, afirman las
fuentes consultadas.
COAG (campo)
“Son corresponsables de la
crisis”
Eduardo Navarro, representante de la organización agraria COAG
en el Consejo Económico y Social, considera que en el fondo
CCOO y UGT “son corresponsables de la crisis del modelo
económico por su connivencia con el Gobierno” a través del
diálogo social. “Tienen miedo escénico a la confrontación”.
La
respuesta a las críticas
“Ningún parado se quedará sin
ayuda”
Toni Ferrer responde a las críticas sobre la presunta
connviencia de UGT y CCOO con el Gobierno. Así, recuerda que
“hemos garantizado que, a pesar de la crisis, nadie [que lo
necesite] se va a quedar sin protección” . Lazcano recuerda
que ellos también critican al Ejecutivo, como acaba de ocurrir
con la política de inmigración.
Miguel Valverde
http://www.expansion.com/edicion/exp/opinion/llave_online/es/desarrollo/1162003.html
► Digital de Noticias "Inmigración" 5/09/2008
El error de Cataluña: legalizar las bandas latinas
Cuando en toda España eran perseguidas, en Cataluña la Generalitat decidió legalizarlas. A partir de 2006 los Latin King primero, y los Ñetas después, se convirtieron en “asociaciones culturales” con derecho a subvenciones. Sin embargo, este intento de civilizar a esas bandas de delincuentes ha acabado en fracaso estrepitoso. Durante las pasadas fiestas del barrio barcelonés de Gracia los Mossos d’Esquadra se vieron obligados a vigilar el desafío entre bandas para evitar males mayores. Los que se habían retado eran justamente Latin Kings y Ñetas, las dos bandas reconvertidas en asociación. Los agentes incautaron varias armas blancas, y un local acabó con desperfectos después de la intervención policial para reducir a los delincuentes amerindios.
En Lleida también han reclamado más presencia policial para el barrio de Clot de les Granotes. El pasado 18 de agosto varios altercados entre miembros de estas bandas delictivas acabaron con un puñetazo a la cara de un agente de la Policía Local de la ciudad. “A nosotros nos da igual que sean dominicanos, latinos o de la Caparrella, el problema es que si se atreven a agredir a la Guardia Urbana, ¿qué no le van a poder hacer a un vecino que se vaya a quejar del ruido?”, se queja Sisco Jové, presidente de la asociación de vecinos de Clot de les Granotes.
Todos estos hechos ponen en evidencia el error de legalizar a estas bandas de criminales. Su reconocimiento oficial sólo ha sido una forma de hacerles creer a sus componentes que cuentan con el respaldo de la administración, mientras en el resto del mundo están prohibidas y perseguidas, especialmente en sus países de origen. Por lo tanto, semejante despropósito les ha dado alas. Y esta medida no ha logrado, ni de lejos, calmar la rivalidad que existe entre bandas rivales ni acabar con la delincuencia asociada a las mismas.
Sólo una política de mano dura logrará erradicar de una vez por todas el problema de este nuevo tipo de delincuencia organizada de importación. Reconocer a esas hordas de salvajes fue un error; la administración catalana está todavía a tiempo de rectificar. Y a la vista de los resultados de su política, debería hacerlo.
REDACCIÓN Digital de Noticias
http://digitaldenoticias.com/?p=642
► EP Social 4/09/2008
Seis de cada diez inmigrantes no comunitarios carece de autorización permanente para residir en España
El 58 por ciento de los 2,1 millones de extranjeros no procedentes de la Unión Europea que viven en España tiene un permiso de residencia temporal, y de ellos, más de 400.000 no tienen derecho a trabajar. Además, 850.692 (20,4%) trabajan por cuenta ajena y poco más de doce mil (0,29%) lo hacen por cuenta propia, según datos oficiales a 30 de junio de 2008 a los que ha tenido acceso Europa Press. Estas cifras reflejan que el 21,5 por ciento de los inmigrantes (899.759) cuenta con autorización de trabajo y estancia permanente.
En total, la colonia extranjera en España asciende a 4.169.086 personas, un 0,57 por ciento menos que en el primer trimestre de este año y un 17,9 por ciento más que en el mismo periodo de 2007. De ellos, el 48 por ciento está sujeto al Régimen comunitario y por ello tienen los mismos derechos que los nacidos en España. La excepción son los rumanos y los búlgaros, clasificados en el mismo régimen pero con una moratoria de trabajo que vence en enero de 2009.
En cuanto a la procedencia de los inmigrantes, cuatro de cada diez han nacido en algún país de la Unión Europea, mientras que cerca del treinta por ciento son iberoamericanos, un 20,8 por ciento africanos y un 6,11 por ciento tienen origen asiático.
MÁS RUMANOS QUE MARROQUÍES
Ésta es la primera vez que los ciudadanos rumanos superan en número a los marroquíes, colectivo tradicionalmente más amplio en España. En el último año, la cifra de inmigrantes de Rumanía se ha incrementado un 70 por ciento hasta alcanzar los 686.733 habitantes, frente a las 672.864 personas originarias de Marruecos que viven en el país.
El tercer grupo más numeroso es el de los ecuatorianos (388.157), aunque la cifra ha descendido más de dos puntos porcentuales en comparación con el año pasado y ahora son 25.485 residentes menos. Les siguen los colombianos (256.514), con un crecimiento interanual del cuatro por ciento; los británicos (204.724) y los búlgaros, cuya población se ha incrementado un 40,5 por ciento en un año y ya asciende a 138.970 personas.
Destaca asimismo el crecimiento de las colonias china y polaca, con un 19,2 y un 36,6 por ciento más de inmigrantes, respectivamente; mientras que los colectivos que más han descendido son, además de los mencionados ecuatorianos, los colombianos y los originarios de Bolivia. Los argentinos son también menos que en 2007, con una caída del 2,8 por ciento respecto a diciembre del año pasado.
Si bien entre los extranjeros hay más hombres que mujeres, (54,3 frente a 46,6 por ciento), tanto entre los originarios de países europeos no miembros de la UE y en la colonia iberoamericana son mayoritarias las mujeres, con porcentajes del 55 y el 53 respectivamente. En concreto, las mujeres son mayoría entre los dominicanos, colombianos, bolivianos, ecuatorianos, alemanes y peruanos que viven en España.
Como es habitual, Cataluña, Madrid, Comunidad Valenciana y Andalucía agrupan al 65,61 por ciento del total de extranjeros en situación legal. Sólo entre Madrid (755.921) y Barcelona (610.323) se reparten a un tercio de los extranjeros.
MÁS ESTUDIANTES
En cuanto a los estudiantes extranjeros con autorización de estancia, la cifra alcanzó en el segundo trimestre del año las 43.433 personas, lo que supone un 1,3 por ciento más que en los primeros tres meses del año y un crecimiento anual del 8,2 por ciento acumulado de 2008.
Un 64,6 por ciento de estos estudiantes son iberoamericanos, principalmente de Méjico (6.073), Colombia (5.109) y Brasil (3.734); mientras que el 13 por ciento de las autorizaciones se concedieron a africanos (especialmente marroquíes, con 3.467) y el 12 por ciento fue para asiáticos (2.233 estudiantes son chinos).
Por comunidades autónomas, el mayor número de estudiantes extranjeros está en Madrid, donde residen 12.884 de ellos, unos tresciento más que en Cataluña, a quien supera este trimestre en número de alumnos foráneos.
MADRID, 4 Sep. (EUROPA PRESS) -
► Digital de Noticias "Inmigración" 1/09/2008
Siguen las violaciones de españolas a manos de magrebíes
Una mujer fue víctima de una agresión sexual cuando regresaba a su casa, en la calle La Paz, del barrio bilbaíno de Rekaldo. Sobre las tres y media de la tarde subió al ascensor del portal de su vivienda y se montó con ella un magrebí, que la sometió a tocamientos en el interior del elevador. La víctima forcejeó con el agresor y pudo escapar cuando el ascensor se detuvo.
Esta es la segunda agresión sexual de que se tiene noticia en una semana en Bilbao. El otro caso estuvo protagonizado, una vez más, por dos magrebíes. Los moros abordaron en plena Aste Negusia a una joven de 15 años, que fue violada a punta de navaja en la entrada de un garaje de la calle Estraunza. Unos testigos que presenciaron tan repugnante escena intervinieron y pusieron en fuga a los dos moros. La Policía Municipal arrestó a dos magrebíes en las cercanías del hotel Shératos que coincidían con la descripción facilitada por la chica asaltada, pero quedaron en libertad al no ser identificador por la menor como los hombres que la violaron. Los responsables de este crimen siguen sin aparecer, campando a sus anchas por las calles de Bilbao.
REDACCIÓN Digital de Noticias - EL CORREO DIGITAL
http://digitaldenoticias.com/?p=402
© Copyright Partit per Catalunya (PxCat) - 2008 | Apartat de Correus 200 - 25200 Cervera (Lleida) | 800 x 600 píxels